{"id":122,"date":"2017-06-21T08:21:10","date_gmt":"2017-06-21T08:21:10","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/?page_id=122"},"modified":"2017-07-13T11:19:49","modified_gmt":"2017-07-13T11:19:49","slug":"2-las-tipografias","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/2-las-tipografias\/","title":{"rendered":"2. Les tipografies"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

2.1. Import\u00e0ncia de la tipografia: les lletres tamb\u00e9 comuniquen coses<\/h3>\n

Les lletres s\u00f3n per tot arreu. Aix\u00f2 \u00e9s un fet. Nom\u00e9s hem de mirar al nostre voltant. L\u2019\u00fas correcte d\u2019aquestes lletres \u00e9s la manera m\u00e9s efica\u00e7 i m\u00e9s poderosa de transmetre un missatge. S\u00f3n una eina de comunicaci\u00f3 imprescindible en el disseny gr\u00e0fic. La import\u00e0ncia de la tipografia va m\u00e9s enll\u00e0 del significat del text, ja que amb les lletres poden comunicar estats d\u2019\u00e0nim, poden ser relacionades amb moments hist\u00f2rics concrets o fins i tot amb estils de vida. Un canvi senzill de tipus de lletra, de grand\u00e0ria, de gruix, etc. pot afegir \u00e8mfasi i intenci\u00f3 a la informaci\u00f3 que s\u2019ha col\u00b7locat a la p\u00e0gina.<\/p>\n

\n

\u00abLa tipografia no es relaciona amb el disseny gr\u00e0fic, no \u00e9s causa ni conseq\u00fc\u00e8ncia. La tipografia forma part del disseny gr\u00e0fic, l\u2019un no existiria sense l\u2019altre i viceversa\u00bb (Francisco Calles, investigador mexic\u00e0).<\/p>\n<\/div>\n

\"\"

Les tipografies expressen independentment del que pugui significar el text.<\/p><\/div>\n

Es pot donar el cas que la tipografia sigui l\u2019\u00fanic element gr\u00e0fic del qual disposem en un projecte, com en algunes portades de llibres o cartells, compostes nom\u00e9s per lletres. Compondre aquests sup\u00f2sits de manera efectiva i amb una est\u00e8tica mil\u00b7limetrada \u00e9s un dels reptes m\u00e9s dif\u00edcils que pot afrontar un dissenyador.<\/p>\n

\"\"

La revista Time<\/em> sorprenia el 1960 amb aquesta s\u00f2bria portada de contundent missatge.<\/p><\/div>\n

El dissenyador i director d\u2019art Diego Areso especificava en el seu curs de tipografia a la Universitat Carlos III que \u00aben tipografia, tot dep\u00e8n de l\u2019ull que mira\u00bb.<\/p>\n

Un tipus de lletra que ens \u00e9s familiar sempre ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil de llegir; un tipus de lletra que ens \u00e9s ali\u00e8 servir\u00e0 per a cridar l\u2019atenci\u00f3, posant l\u2019accent en el seu significat, pot ser que fins i tot alterant-lo. Aix\u00f2 vol dir que, per norma general, una tipografia t\u00e9 un fort impacte subliminal en la persona, i no tothom la percep de la mateixa manera.<\/p>\n

Es poden establir alguns punts comuns dins d\u2019aquest univers de sensacions que provoquen les lletres. Per exemple, es pot dir que les formes corbes s\u00f3n considerades m\u00e9s tranquil\u00b7les o que les anguloses solen provocar tensi\u00f3. De la mateixa manera, les lletres inclinades acostumen a fer sensaci\u00f3 de moviment enfront de les no inclinades, que solen ser m\u00e9s est\u00e0tiques.<\/p>\n

Tot disseny fet amb tipografies consta de dues parts: la \u00abmacrot\u00edpia\u00bb o composici\u00f3 de l\u2019espai (el que seria la primera impressi\u00f3), i la \u00abmicrot\u00edpia\u00bb o detalls que componen la lletra, com la l\u00ednia, la puntuaci\u00f3, la forma, etc. (normalment, aquest nivell es capta inconscientment). L\u2019\u00e8xit d\u2019un conjunt dep\u00e8n del bon funcionament de totes dues parts.<\/p>\n

2.1.1. Com es tria b\u00e9 una tipografia<\/h3>\n

A l\u2019hora de triar b\u00e9 un tipus de lletra, cal tenir clars una s\u00e8rie d\u2019aspectes, com a qui va adre\u00e7at el projecte (l\u2019audi\u00e8ncia del producte), el tipus de missatge que cont\u00e9, la seva extensi\u00f3 o el suport en el qual ser\u00e0 impr\u00e8s.<\/p>\n

2.1.1.1. Segons l\u2019audi\u00e8ncia<\/h4>\n

El tipus de lletra (aix\u00ed com la resta dels elements del disseny) ha de ser adequat a les persones a les quals va destinada la publicaci\u00f3. La nostra selecci\u00f3 de tipus ha d\u2019estar-hi d\u2019acord. No far\u00edem servir la mateixa tipografia en una revista corporativa d\u2019un bufet d\u2019advocats que en una revista de m\u00fasica per a adolescents.<\/p>\n

\"\"

En la imatge podem veure un exemple de revista destinada a una audi\u00e8ncia m\u00e9s adulta (d\u2019entre trenta i quaranta anys). L\u2019\u00fas tipogr\u00e0fic \u00e9s elegant i sobri, encara que el disseny \u00e9s molt din\u00e0mic. La portada pertany a l\u2019edici\u00f3 espanyola de la revista i la p\u00e0gina interior, a Vogue<\/em> M\u00e8xic.<\/p><\/div>\n

\"\"

Aqu\u00ed podem observar la versi\u00f3 adolescent de la mateixa publicaci\u00f3: Teen Vogue<\/em>. Com veiem, l\u2019\u00fas tipogr\u00e0fic \u00e9s m\u00e9s informal. En l\u2019exemple podem veure que es busca ser m\u00e9s efectista amb l\u2019ajuda del color.<\/p><\/div>\n

2.1.1.2. Segons el contingut<\/h4>\n

Hem de ser conseq\u00fcents amb el producte que dissenyem i buscar lletres que ens ajudin a definir la personalitat del que volem fer. Si el nostre producte t\u00e9 un car\u00e0cter m\u00e9s informatiu i seri\u00f3s, intentarem triar tipografies m\u00e9s cl\u00e0ssiques, serifs de f\u00e0cil lectura sense un exc\u00e9s de floritures. Si el nostre projecte t\u00e9 un to m\u00e9s informal, podem utilitzar tipografies m\u00e9s atrevides.<\/p>\n

2.1.1.3. Segons l\u2019extensi\u00f3 del text<\/h4>\n

Si el nostre projecte cont\u00e9 textos molt llargs, hem d\u2019intentar que la seva llegibilitat sigui la millor possible. L\u2019impacte tipogr\u00e0fic o els efectes m\u00e9s intencionats sempre es poden deixar per a titulars o textos m\u00e9s breus. Aix\u00f2 \u00e9s molt important i, encara que sembli evident, cal tenir-ho molt en compte: els textos s\u2019han de llegir f\u00e0cilment, i per a aix\u00f2 tindrem en compte la llegibilitat de la lletra i la lecturabilitat de la composici\u00f3.<\/p>\n

2.1.1.4. Segons el suport en el qual s\u2019imprimir\u00e0<\/h4>\n

No ser\u00e0 igual el tractament que h\u00e0gim de donar a un suport de grans dimensions com un p\u00f2ster que a un llibre o una revista. Si el paper en el qual s\u2019imprimir\u00e0 \u00e9s de mala qualitat (com sol passar en els diaris), cal intentar no usar tipografies molt complexes que es puguin veure afectades amb una mala impressi\u00f3.<\/p>\n

Tamb\u00e9 cal tenir en compte que no es fan servir les mateixes tipografies en mitjans impresos que en web. L\u2019\u00fas de tipus en web sempre ha suposat un problema per al dissenyador, ja que els navegadors disposaven d\u2019un nombre molt limitat de fonts i la seva visualitzaci\u00f3 es veia afectada pels sistemes operatius que estiguessin instal\u00b7lats en cada ordinador. Actualment, aquest problema s\u2019ha solucionat i el ventall tipogr\u00e0fic \u00e9s molt m\u00e9s ampli, si b\u00e9 cal tenir en compte que els efectes complexos sobre lletres o les tipografies que surten del com\u00fa poden comportar problemes de visualitzaci\u00f3. En el cas de les publicacions digitals per a suports m\u00f2bils no hi ha aquest problema, ja que el contingut es mostra en formats que porten les fonts incrustades. En aquests suports \u00e9s molt important tenir en compte que el cos de la tipografia ha de ser m\u00e9s gran, ja que les mides per a la lectura no funcionen de la mateixa manera en pantalla que en el mitj\u00e0 impr\u00e8s.<\/p>\n

2.1.1.5. La imatge de marca<\/h4>\n

La tipografia \u00e9s un element m\u00e9s que ajudar\u00e0 a definir la personalitat gr\u00e0fica del projecte. Petits elements tipogr\u00e0fics, la combinaci\u00f3 de les fam\u00edlies triades, els estils usats o la col\u00b7locaci\u00f3 a l\u2019espai contribuiran a remarcar un estil recognoscible dins de la marca del projecte: una personalitat pr\u00f2pia.<\/p>\n

Resumidament, podem dir que el m\u00f3n de la tipografia \u00e9s pr\u00e0cticament inabastable, per la qual cosa \u00e9s important tenir unes nocions b\u00e0siques que ens serveixin de base a l\u2019hora de triar. Hem de tenir clar que hi ha combinacions i usos que sabem que funcionen de manera efica\u00e7 i que s\u00f3n est\u00e8tics, encara que l\u2019univers tipogr\u00e0fic \u00e9s tan ampli que cal provar i provar i seguir provant coses per a poder crear alguna cosa nova, est\u00e8tica i sorprenent.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

2.1. Import\u00e0ncia de la tipografia: les lletres tamb\u00e9 comuniquen coses Les lletres s\u00f3n per tot arreu. Aix\u00f2 \u00e9s un fet. Nom\u00e9s hem de mirar al nostre voltant. L\u2019\u00fas correcte d\u2019aquestes lletres \u00e9s la manera m\u00e9s efica\u00e7 i m\u00e9s poderosa de transmetre un missatge. S\u00f3n una eina de comunicaci\u00f3 imprescindible en el disseny gr\u00e0fic. La import\u00e0ncia […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/122"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=122"}],"version-history":[{"count":10,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/122\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":733,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/122\/revisions\/733"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dis-marca\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=122"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}