{"id":280,"date":"2016-09-20T11:49:17","date_gmt":"2016-09-20T11:49:17","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/?page_id=280"},"modified":"2016-09-29T10:44:35","modified_gmt":"2016-09-29T10:44:35","slug":"4-pensamiento-y-visualidad-4-5","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/4-pensamiento-y-visualidad-4-5\/","title":{"rendered":"4. Pensament i visualitat"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

4.4.<\/strong> Pensar visualment<\/strong><\/h3>\n

4.4.5. Els storyboards<\/em><\/strong><\/h3>\n

Els storyboards<\/em>, o guions gr\u00e0fics, s\u00f3n la manera m\u00e9s habitual de previsualitzaci\u00f3 narrativa que s\u2019utilitza en la ind\u00fastria f\u00edlmica, televisiva, d\u2019animaci\u00f3 i dels videojocs.<\/p>\n

Els storyboards<\/em> s\u00f3n seq\u00fc\u00e8ncies de dibuixos, generalment amb direccions de di\u00e0leg i efectes especials, que serveixen per a representar les preses del que pot ser una pel\u00b7l\u00edcula, una s\u00e8rie de televisi\u00f3, una producci\u00f3 d\u2019animaci\u00f3, un videojoc, etc. abans de fer-se o filmar-se. Per aix\u00f2 formen part de l\u2019etapa de preproducci\u00f3 dels projectes.<\/p>\n

Com d\u00e8iem, la funci\u00f3 fonamental dels storyboards<\/em> \u00e9s ajudar a previsualitzar la pel\u00b7l\u00edcula sense necessitat de filmar-la<\/em>. Per tant, l\u2019aut\u00e8ntica ra\u00f3 d\u2019aquesta forma d\u2019art preliminar \u00e9s que ajuden a estalviar diners mitjan\u00e7ant el control del pressupost<\/em>.<\/p>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s cert que serveixen perqu\u00e8 tot l\u2019equip de producci\u00f3 \u00abvegi la mateixa pel\u00b7l\u00edcula\u00bb, ja que els storyboards<\/em> ajuden a convertir les idees abstractes del gui\u00f3 en imatges. Encara que els guionistes pensin en imatges, amb el que treballen el director i l\u2019artista de storyboards<\/em> \u00e9s amb paraules, \u00e9s a dir, amb abstraccions, per\u00f2 en el moment de transformar-les en dibuixos, la vaguetat de les paraules es transforma en una realitat, com a m\u00ednim, m\u00e9s visible i compartida. D\u2019aquesta manera, l\u2019equip de producci\u00f3 comen\u00e7a a veure possibilitats, errors, escenes que no calen o que resultarien massa cares de fer, etc.<\/p>\n

El proc\u00e9s de transformar guions en imatges fixes, en una forma similar a l\u2019actual, va ser desenvolupat en els estudis Fleischer l\u2019any 1929, i d\u2019all\u00ed aviat va passar als estudis Disney, que van adoptar immediatament la t\u00e8cnica per a tenir m\u00e9s control de les seves produccions (no oblidem que una escena d\u2019animaci\u00f3 era \u2014i \u00e9s\u2014 una cosa extremadament cara).<\/p>\n

De la ind\u00fastria de l\u2019animaci\u00f3, els storyboards<\/em> van passar a la ind\u00fastria f\u00edlmica, en la qual s\u2019utilitzen des de principis de 1940.<\/p>\n

Tant en la ind\u00fastria f\u00edlmica com en la de l\u2019animaci\u00f3 es fa servir el m\u00e8tode de capturar les imatges, agregar \u00e0udio i sons temptatius i, finalment, editar-les en una l\u00ednia de temps, la qual cosa permet veure la pel\u00b7l\u00edcula d\u2019una manera bastant aproximada al que ser\u00e0 el producte final (quant a temps, talls, ritme, angles, etc.).<\/p>\n

 <\/p>\n

Storyboards<\/em><\/strong>\u00a0i c\u00f2mics<\/strong><\/h4>\n

A primera vista els storyboards<\/em> s\u2019assemblen als c\u00f2mics, per\u00f2, com hem explicat en els primers cap\u00edtols, els storyboards<\/em> entren dins de la categoria d\u2019art preliminar<\/em>, \u00e9s a dir, no tenen cap altra funci\u00f3 que ajudar a visualitzar, planejar, controlar el pressupost, etc., mentre que els c\u00f2mics s\u00f3n art definitiu<\/em>.<\/p>\n

En els c\u00f2mics, amb la finalitat de produir certs efectes narratius, l\u2019autor pot decidir variar la grand\u00e0ria de la vinyeta; en els storyboards<\/em>, no (at\u00e8s que la grand\u00e0ria de la pantalla no varia).<\/p>\n

Tamb\u00e9 cal dir que hi ha certs punts en com\u00fa entre un mitj\u00e0 i l\u2019altre. Per comen\u00e7ar, molts autors de c\u00f2mic han creat storyboards<\/em> en algun punt de la seva carrera (entre els casos c\u00e8lebres hi ha Alex Toth o Jean Giraud Moebius).<\/p>\n

 <\/p>\n

Elaboraci\u00f3 i estil<\/strong><\/h4>\n

L\u2019elaboraci\u00f3 de l\u2019storyboard<\/em> dependr\u00e0 del seu \u00fas espec\u00edfic i de la manera de treballar del director (hi ha directors a qui els agrada fer servir storyboards<\/em> molt detallats i d\u2019altres que nom\u00e9s volen veure imatges rudiment\u00e0ries que ajudin a donar una idea).<\/p>\n

Tamb\u00e9 depenent de les necessitats puntuals, i del pressupost, els storyboards<\/em> es poden sol\u00b7licitar en blanc i negre, amb gammes de grisos o fins i tot a color. Si b\u00e9 avui dia gaireb\u00e9 tots els artistes treballen amb l\u2019ordinador, n\u2019hi ha que encara prefereixen fer-los a m\u00e0.<\/p>\n

No \u00e9s sobrer dir que un dels aspectes m\u00e9s positius de l\u2019\u00fas de l\u2019ordinador \u00e9s que permet treballar molt m\u00e9s de pressa. Entre moltes altres coses, aix\u00f2 es deu al fet que un pot saltar-se passos (per exemple, l\u2019escanejat) i, al mateix temps, reutilitzar imatges sense necessitat de refer el treball complet.<\/p>\n

\"Figura

Figura 22. Storyboard<\/em>\u00a0fet\u00a0de manera tradicional amb\u00a0llapis\u00a0(2007).<\/p><\/div>\n

\"Figura

Figura 23. Storyboard<\/em>\u00a0fet\u00a0de manera \u00abh\u00edbrida\u00bb, dibuixat de manera tradicional i pintat amb ordinador (2006).<\/p><\/div>\n

\"Figura

Figura 24. Vinyeta feta amb ordinador (2015).<\/p><\/div>\n

A continuaci\u00f3 farem un breu rep\u00e0s d\u2019alguns conceptes del llenguatge cinematogr\u00e0fics que s\u00f3n vitals en la realitzaci\u00f3 de storyboards<\/em> i que tamb\u00e9 s\u2019utilitzen en el m\u00f3n del c\u00f2mic.<\/p>\n

 <\/p>\n

Plans cinematogr\u00e0fics<\/strong><\/h4>\n

Els diferents tipus de plans ens situen l\u2019acci\u00f3, els personatges i fins i tot el dramatisme de forma diferent. Des de l\u2019enquadrament m\u00e9s lluny\u00e0 fins al m\u00e9s pr\u00f2xim es classifiquen en:<\/p>\n

\"Figura

Figura 25. Gran pla general.<\/p><\/div>\n

\"Figura

Figura 26. Pla general.<\/p><\/div>\n

\"Figura

Figura 27. Pla americ\u00e0.<\/p><\/div>\n

\"Figura

Figura 28. Primer pla.<\/p><\/div>\n

\"Figura

Figura 29. Pla itali\u00e0.<\/p><\/div>\n

\"Figura

Figura 30. Primer\u00edssim primer pla (PPP).<\/p><\/div>\n

\"Figura

Figura 31. Pla detall.<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

Angles de c\u00e0mera<\/strong><\/h4>\n

Si b\u00e9 l\u2019angle que s\u2019utilitza m\u00e9s habitualment \u00e9s el normal, \u00e9s molt \u00fatil con\u00e8ixer i fer servir altres angles de c\u00e0mera.<\/p>\n

Hem de tenir en compte que l\u2019angle que utilitzem afegeix significat al pla en si. Per exemple, el nadir es pot utilitzar tant per a refor\u00e7ar el poder del personatge com per a definir el punt de vista de, per exemple, un nen, un gos o una persona que, per alguna circumst\u00e0ncia, estigui en un angle m\u00e9s baix.<\/p>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s important considerar que si utilitzem un angle en una presa \u2014excepte si hi ha un canvi d\u2019escena\u2014, la seg\u00fcent haur\u00e0 de mantenir-hi una concordan\u00e7a.<\/p>\n

\"Figura

Figura 32. Angles de c\u00e0mera.<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

\u00das de les fletxes<\/strong><\/h4>\n

\u00c9s de summa import\u00e0ncia refor\u00e7ar les vinyetes amb l\u2019\u00fas de fletxes que indiquin la direcci\u00f3 dels moviments.<\/p>\n

\"Fig.<\/p>\n

\"Fig.<\/p>\n

\"Fig.<\/p>\n

\"Figuras

Figures 33, 34, 35 i\u00a036. \u00das de les fletxes per a indicar moviment.<\/p><\/div><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

4.4. Pensar visualment 4.4.5. Els storyboards Els storyboards, o guions gr\u00e0fics, s\u00f3n la manera m\u00e9s habitual de previsualitzaci\u00f3 narrativa que s\u2019utilitza en la ind\u00fastria f\u00edlmica, televisiva, d\u2019animaci\u00f3 i dels videojocs. Els storyboards s\u00f3n seq\u00fc\u00e8ncies de dibuixos, generalment amb direccions de di\u00e0leg i efectes especials, que serveixen per a representar les preses del que pot ser […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/280"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=280"}],"version-history":[{"count":16,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/280\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":583,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/280\/revisions\/583"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=280"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}