4.4.4. El c\u00f2mic<\/strong><\/h3>\nEl c\u00f2mic \u00e9s un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 visual de masses basat en la narraci\u00f3 gr\u00e0fica que utilitza la disposici\u00f3 seq\u00fcencial de vinyetes per a construir un relat. Dit d\u2019una altra manera, es tracta d\u2019una s\u00e8rie de dibuixos disposats en un ordre premeditat per a explicar una hist\u00f2ria (que pot tenir text o no).<\/p>\n
Rom\u00e1n Gubern diu:<\/p>\n
\n\u00abEls c\u00f2mics constitueixen un mitj\u00e0 expressiu pertanyent a la fam\u00edlia de mitjans nascuts de la integraci\u00f3 del llenguatge ic\u00f2nic i del llenguatge literari\u00bb (Gubern, 1972, p\u00e0g. 105).<\/p>\n<\/div>\n
De fet, el c\u00f2mic disposa d\u2019un llenguatge variat que pren elements de diferents mitjans art\u00edstics: de l\u2019art pl\u00e0stic (l\u00ednia, forma, color, composici\u00f3, etc.), del m\u00f3n de la literatura (tipus de narradors, ritmes, personatges, etc.), del cinema (angles visuals, enquadraments, plans, etc.) i del disseny gr\u00e0fic (tipografia, t\u00edtols, lectura d\u2019imatges i text, impressi\u00f3, etc.). La suma de tots aquests factors crea el complex llenguatge del c\u00f2mic \u2014que cada artista manipula d\u2019acord amb els seus interessos personals i amb els requeriments de la hist\u00f2ria (per exemple, es pot ser m\u00e9s pl\u00e0stic, m\u00e9s cinematogr\u00e0fic, etc.).<\/p>\n
A El c\u00f3mic y el arte secuencial<\/em>, Will Eisner indica que els c\u00f2mics utilitzen dos elements b\u00e0sics: la paraula i la imatge, i aclareix que aquesta t\u00e8cnica de juxtaposici\u00f3 no \u00e9s nova, ja que s\u2019utilitza des de temps remots (Eisner, 1985\/1996, p\u00e0g. 13). Eisner explica que aquest muntatge de paraula i imatge suposa un esfor\u00e7 particular per al lector, at\u00e8s que ha de ser capa\u00e7 de llegir dos llenguatges integrats: el visual i el verbal (Eisner, 1985\/1996, p\u00e0g. 8).<\/p>\nPer a Eisner la funci\u00f3 fonamental de l\u2019art dels c\u00f2mics \u00e9s comunicar idees o hist\u00f2ries amb paraules i dibuixos que, al seu torn, impliquin el moviment de les imatges per l\u2019espai. I assenyala que per a ser capa\u00e7 de capturar aquests esdeveniments narratius cal esmicolar-los en una seq\u00fc\u00e8ncia composta de segments. Aquest autor explica que a aquests segments se\u2019ls anomena vinyetes<\/em> i serveixen per a indicar el pas del temps (Eisner, 1985\/1996, p\u00e0g. 38). Eisner conclou:<\/p>\n\n\u00abLa interpretaci\u00f3 dels elements de l\u2019interior de la vinyeta, la disposici\u00f3 de les imatges i la seva relaci\u00f3 entre si en la seq\u00fc\u00e8ncia s\u00f3n \u201cla gram\u00e0tica\u201d b\u00e0sica amb la qual es construeix la hist\u00f2ria\u00bb (Eisner, 1985\/1996, p\u00e0g. 39).<\/p>\n<\/div>\n
Scott McCloud pren com a punt de partida la definici\u00f3 de c\u00f2mic d\u2019Eisner i l\u2019est\u00e9n:<\/p>\n
\n\u00abIl\u00b7lustracions juxtaposades i altres imatges en seq\u00fc\u00e8ncia deliberada amb el prop\u00f2sit de transmetre informaci\u00f3 o obtenir una resposta est\u00e8tica del lector\u00bb (McCloud, 1993\/1995, p\u00e0g. 9).<\/p>\n<\/div>\n
A\u00a0La narraci\u00f3n gr\u00e1fica<\/em> (1998), Eisner explica:<\/p>\n\n\u00abEn la nostra cultura, el cinema i els c\u00f2mics s\u00f3n els dos puntals m\u00e9s importants que se serveixen de la imatge per a explicar una hist\u00f2ria. Tots dos mitjans empren la successi\u00f3 d\u2019imatges, aix\u00ed com el text o di\u00e0leg\u00bb (Eisner, 1998, p\u00e0g. 3).<\/p>\n<\/div>\n
Rom\u00e1n Gubern assenyala una definici\u00f3 dels c\u00f2mics que li resulta satisfact\u00f2ria: \u00abEstructura narrativa formada per la seq\u00fc\u00e8ncia progressiva de pictogrames en els quals poden integrar-se elements d\u2019estructura fon\u00e8tica\u00bb (Gubern, 1972, p\u00e0g. 35). M\u00e9s endavant explica que \u00abl\u2019\u201cestructura narrativa\u201d pressuposa necess\u00e0riament la \u201cseq\u00fc\u00e8ncia\u201d, o discurs sintagm\u00e0tic\u00bb, i puntualitza que aquesta estructura narrativa est\u00e0 formada per pictogrames (Gubern, 1972, p\u00e0g. 107). L\u2019autor empra la seg\u00fcent definici\u00f3 de pictograma: \u00abConjunt de signes ic\u00f2nics que representen gr\u00e0ficament l\u2019objecte o objectes que s\u2019intenta designar\u00bb (Gubern, 1972, p\u00e0g. 108).<\/p>\n
![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m4_19.png\")
Figura 19. P\u00e0gina de c\u00f2mic on el gui\u00f3 prescindeix del text (2006).<\/p><\/div>\n
La clau del c\u00f2mic \u00e9s l\u2019evoluci\u00f3 narrativa que es desenvolupa mitjan\u00e7ant la seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019imatges. A difer\u00e8ncia de la il\u00b7lustraci\u00f3, que pot condensar narratives en una \u00fanica imatge, el c\u00f2mic es basa en les seq\u00fc\u00e8ncies de dibuixos per a poder explicar una hist\u00f2ria. D\u2019aquesta manera totes les vinyetes tenen una estreta relaci\u00f3 narrativa i sem\u00e0ntica amb les anteriors o les posteriors.<\/p>\n
Eisner opina que m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019\u00abomnipres\u00e8ncia i visibilitat del dibuix\u00bb, l\u2019element clau del c\u00f2mic \u00e9s la hist\u00f2ria, perqu\u00e8, segons ell, no es tracta nom\u00e9s del marc intel\u00b7lectual que sost\u00e9 el dibuix, sin\u00f3 que serveix per a impulsar la continu\u00eftat de l\u2019element gr\u00e0fic (Eisner, 1998, p\u00e0g. 2). Segons aquest punt de vista, la hist\u00f2ria \u00e9s el fil conductor que sost\u00e9 l\u2019inter\u00e8s en la seq\u00fc\u00e8ncia de dibuixos.<\/p>\n
![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m4_20.png\")
Figura 20. P\u00e0gina de c\u00f2mic on\u00a0s’aprecia una seq\u00fc\u00e8ncia narrativa, fins i tot amb l’abs\u00e8ncia de text\u00a0(2007).<\/p><\/div>\n
Jean Giraud Moebius afirma:<\/p>\n
\n\u00abEl cervell ha de pensar i necessita el llenguatge escrit, mentre que el dibuix t\u00e9 un llenguatge subterrani que arriba pels ulls. El missatge que el dibuixant envia \u00e9s un missatge secret, en codi xifrat, que va del dibuixant al cos, a les sensacions. Per\u00f2 la consci\u00e8ncia i la ra\u00f3 han de ser educades per a poder-lo desxifrar segons una l\u00f2gica que va m\u00e9s enll\u00e0 de la sensaci\u00f3 inconscient\u00bb (Cepeda, 1978, p\u00e0g. 4-6).<\/p>\n<\/div>\n
Gubern argumenta que \u00abla vinyeta \u00e9s la representaci\u00f3 pictogr\u00e0fica del m\u00ednim espai o temps significatiu, que constitueix la unitat de muntatge d\u2019un c\u00f2mic\u00bb (Gubern, 1972, p\u00e0g. 115). Per a Gubern, \u00abla vinyeta representa pictogr\u00e0ficament […] un espai<\/em> i un temps<\/em>\u00bb, o com diu m\u00e9s endavant, \u00abun espai que adquireix dimensi\u00f3 de temporalitat<\/em>\u00bb (Gubern, 1972, p\u00e0g. 115 \u2014l\u2019\u00e8mfasi \u00e9s de l\u2019autor).<\/p>\nL\u2019espai que separa les vinyetes \u00e9s conegut com a carrer<\/em>. Els carrers (en angl\u00e8s gutter<\/em>, \u2018canal\u00f3\u2019) s\u00f3n la clau del funcionament del c\u00f2mic, ja que hi t\u00e9 lloc el proc\u00e9s que permet l\u2019evoluci\u00f3 narrativa de la hist\u00f2ria que s\u2019explica, \u00e9s a dir, els carrers s\u00f3n l\u2019espai d\u2019intel\u00b7lectualitzaci\u00f3 del lector.<\/p>\n![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m4_21.png\")
Figura 21. P\u00e0gina de c\u00f2mic on l’ala del barret funciona com a \u00abcarrer\u00bb (2006).<\/p><\/div>\n
Scott McCloud classifica les transicions entre vinyetes en cinc tipus diferents:<\/p>\n
\n- Moment a moment.<\/li>\n
- Acci\u00f3 a acci\u00f3.<\/li>\n
- Tema a tema.<\/li>\n
- Escena a escena.<\/li>\n
- Non-sequitur.<\/em><\/li>\n<\/ol>\n
(McCloud, 1993\/1995, p\u00e0g. 74)<\/p>\n
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
4.4. Pensar visualment 4.4.4. El c\u00f2mic El c\u00f2mic \u00e9s un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 visual de masses basat en la narraci\u00f3 gr\u00e0fica que utilitza la disposici\u00f3 seq\u00fcencial de vinyetes per a construir un relat. Dit d\u2019una altra manera, es tracta d\u2019una s\u00e8rie de dibuixos disposats en un ordre premeditat per a explicar una hist\u00f2ria (que pot […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/277"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=277"}],"version-history":[{"count":8,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/277\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":580,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/277\/revisions\/580"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=277"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\u00abEls c\u00f2mics constitueixen un mitj\u00e0 expressiu pertanyent a la fam\u00edlia de mitjans nascuts de la integraci\u00f3 del llenguatge ic\u00f2nic i del llenguatge literari\u00bb (Gubern, 1972, p\u00e0g. 105).<\/p>\n<\/div>\n
De fet, el c\u00f2mic disposa d\u2019un llenguatge variat que pren elements de diferents mitjans art\u00edstics: de l\u2019art pl\u00e0stic (l\u00ednia, forma, color, composici\u00f3, etc.), del m\u00f3n de la literatura (tipus de narradors, ritmes, personatges, etc.), del cinema (angles visuals, enquadraments, plans, etc.) i del disseny gr\u00e0fic (tipografia, t\u00edtols, lectura d\u2019imatges i text, impressi\u00f3, etc.). La suma de tots aquests factors crea el complex llenguatge del c\u00f2mic \u2014que cada artista manipula d\u2019acord amb els seus interessos personals i amb els requeriments de la hist\u00f2ria (per exemple, es pot ser m\u00e9s pl\u00e0stic, m\u00e9s cinematogr\u00e0fic, etc.).<\/p>\n
A El c\u00f3mic y el arte secuencial<\/em>, Will Eisner indica que els c\u00f2mics utilitzen dos elements b\u00e0sics: la paraula i la imatge, i aclareix que aquesta t\u00e8cnica de juxtaposici\u00f3 no \u00e9s nova, ja que s\u2019utilitza des de temps remots (Eisner, 1985\/1996, p\u00e0g. 13). Eisner explica que aquest muntatge de paraula i imatge suposa un esfor\u00e7 particular per al lector, at\u00e8s que ha de ser capa\u00e7 de llegir dos llenguatges integrats: el visual i el verbal (Eisner, 1985\/1996, p\u00e0g. 8).<\/p>\n Per a Eisner la funci\u00f3 fonamental de l\u2019art dels c\u00f2mics \u00e9s comunicar idees o hist\u00f2ries amb paraules i dibuixos que, al seu torn, impliquin el moviment de les imatges per l\u2019espai. I assenyala que per a ser capa\u00e7 de capturar aquests esdeveniments narratius cal esmicolar-los en una seq\u00fc\u00e8ncia composta de segments. Aquest autor explica que a aquests segments se\u2019ls anomena vinyetes<\/em> i serveixen per a indicar el pas del temps (Eisner, 1985\/1996, p\u00e0g. 38). Eisner conclou:<\/p>\n \u00abLa interpretaci\u00f3 dels elements de l\u2019interior de la vinyeta, la disposici\u00f3 de les imatges i la seva relaci\u00f3 entre si en la seq\u00fc\u00e8ncia s\u00f3n \u201cla gram\u00e0tica\u201d b\u00e0sica amb la qual es construeix la hist\u00f2ria\u00bb (Eisner, 1985\/1996, p\u00e0g. 39).<\/p>\n<\/div>\n Scott McCloud pren com a punt de partida la definici\u00f3 de c\u00f2mic d\u2019Eisner i l\u2019est\u00e9n:<\/p>\n \u00abIl\u00b7lustracions juxtaposades i altres imatges en seq\u00fc\u00e8ncia deliberada amb el prop\u00f2sit de transmetre informaci\u00f3 o obtenir una resposta est\u00e8tica del lector\u00bb (McCloud, 1993\/1995, p\u00e0g. 9).<\/p>\n<\/div>\n A\u00a0La narraci\u00f3n gr\u00e1fica<\/em> (1998), Eisner explica:<\/p>\n \u00abEn la nostra cultura, el cinema i els c\u00f2mics s\u00f3n els dos puntals m\u00e9s importants que se serveixen de la imatge per a explicar una hist\u00f2ria. Tots dos mitjans empren la successi\u00f3 d\u2019imatges, aix\u00ed com el text o di\u00e0leg\u00bb (Eisner, 1998, p\u00e0g. 3).<\/p>\n<\/div>\n Rom\u00e1n Gubern assenyala una definici\u00f3 dels c\u00f2mics que li resulta satisfact\u00f2ria: \u00abEstructura narrativa formada per la seq\u00fc\u00e8ncia progressiva de pictogrames en els quals poden integrar-se elements d\u2019estructura fon\u00e8tica\u00bb (Gubern, 1972, p\u00e0g. 35). M\u00e9s endavant explica que \u00abl\u2019\u201cestructura narrativa\u201d pressuposa necess\u00e0riament la \u201cseq\u00fc\u00e8ncia\u201d, o discurs sintagm\u00e0tic\u00bb, i puntualitza que aquesta estructura narrativa est\u00e0 formada per pictogrames (Gubern, 1972, p\u00e0g. 107). L\u2019autor empra la seg\u00fcent definici\u00f3 de pictograma: \u00abConjunt de signes ic\u00f2nics que representen gr\u00e0ficament l\u2019objecte o objectes que s\u2019intenta designar\u00bb (Gubern, 1972, p\u00e0g. 108).<\/p>\n Figura 19. P\u00e0gina de c\u00f2mic on el gui\u00f3 prescindeix del text (2006).<\/p><\/div>\n La clau del c\u00f2mic \u00e9s l\u2019evoluci\u00f3 narrativa que es desenvolupa mitjan\u00e7ant la seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019imatges. A difer\u00e8ncia de la il\u00b7lustraci\u00f3, que pot condensar narratives en una \u00fanica imatge, el c\u00f2mic es basa en les seq\u00fc\u00e8ncies de dibuixos per a poder explicar una hist\u00f2ria. D\u2019aquesta manera totes les vinyetes tenen una estreta relaci\u00f3 narrativa i sem\u00e0ntica amb les anteriors o les posteriors.<\/p>\n Eisner opina que m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019\u00abomnipres\u00e8ncia i visibilitat del dibuix\u00bb, l\u2019element clau del c\u00f2mic \u00e9s la hist\u00f2ria, perqu\u00e8, segons ell, no es tracta nom\u00e9s del marc intel\u00b7lectual que sost\u00e9 el dibuix, sin\u00f3 que serveix per a impulsar la continu\u00eftat de l\u2019element gr\u00e0fic (Eisner, 1998, p\u00e0g. 2). Segons aquest punt de vista, la hist\u00f2ria \u00e9s el fil conductor que sost\u00e9 l\u2019inter\u00e8s en la seq\u00fc\u00e8ncia de dibuixos.<\/p>\n Figura 20. P\u00e0gina de c\u00f2mic on\u00a0s’aprecia una seq\u00fc\u00e8ncia narrativa, fins i tot amb l’abs\u00e8ncia de text\u00a0(2007).<\/p><\/div>\n Jean Giraud Moebius afirma:<\/p>\n \u00abEl cervell ha de pensar i necessita el llenguatge escrit, mentre que el dibuix t\u00e9 un llenguatge subterrani que arriba pels ulls. El missatge que el dibuixant envia \u00e9s un missatge secret, en codi xifrat, que va del dibuixant al cos, a les sensacions. Per\u00f2 la consci\u00e8ncia i la ra\u00f3 han de ser educades per a poder-lo desxifrar segons una l\u00f2gica que va m\u00e9s enll\u00e0 de la sensaci\u00f3 inconscient\u00bb (Cepeda, 1978, p\u00e0g. 4-6).<\/p>\n<\/div>\n Gubern argumenta que \u00abla vinyeta \u00e9s la representaci\u00f3 pictogr\u00e0fica del m\u00ednim espai o temps significatiu, que constitueix la unitat de muntatge d\u2019un c\u00f2mic\u00bb (Gubern, 1972, p\u00e0g. 115). Per a Gubern, \u00abla vinyeta representa pictogr\u00e0ficament […] un espai<\/em> i un temps<\/em>\u00bb, o com diu m\u00e9s endavant, \u00abun espai que adquireix dimensi\u00f3 de temporalitat<\/em>\u00bb (Gubern, 1972, p\u00e0g. 115 \u2014l\u2019\u00e8mfasi \u00e9s de l\u2019autor).<\/p>\n L\u2019espai que separa les vinyetes \u00e9s conegut com a carrer<\/em>. Els carrers (en angl\u00e8s gutter<\/em>, \u2018canal\u00f3\u2019) s\u00f3n la clau del funcionament del c\u00f2mic, ja que hi t\u00e9 lloc el proc\u00e9s que permet l\u2019evoluci\u00f3 narrativa de la hist\u00f2ria que s\u2019explica, \u00e9s a dir, els carrers s\u00f3n l\u2019espai d\u2019intel\u00b7lectualitzaci\u00f3 del lector.<\/p>\n Figura 21. P\u00e0gina de c\u00f2mic on l’ala del barret funciona com a \u00abcarrer\u00bb (2006).<\/p><\/div>\n Scott McCloud classifica les transicions entre vinyetes en cinc tipus diferents:<\/p>\n (McCloud, 1993\/1995, p\u00e0g. 74)<\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 4.4. Pensar visualment 4.4.4. El c\u00f2mic El c\u00f2mic \u00e9s un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 visual de masses basat en la narraci\u00f3 gr\u00e0fica que utilitza la disposici\u00f3 seq\u00fcencial de vinyetes per a construir un relat. Dit d\u2019una altra manera, es tracta d\u2019una s\u00e8rie de dibuixos disposats en un ordre premeditat per a explicar una hist\u00f2ria (que pot […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/277"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=277"}],"version-history":[{"count":8,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/277\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":580,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/277\/revisions\/580"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=277"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n