4.4.2. Relatories gr\u00e0fiques<\/strong><\/h3>\nLes relatories gr\u00e0fiques (en angl\u00e8s graphic recording<\/em> o graphic facilitation<\/em>) s\u00f3n registres d\u2019activitats com trobades, confer\u00e8ncies, seminaris, congressos, etc. en les quals una persona \u2014normalment anomenada graphic recorder<\/em>\u2014 registra l\u2019esdeveniment fent servir un sistema que combina les paraules i conceptes amb les imatges.<\/p>\nEl graphic recorder<\/em> registra els missatges m\u00e9s importants dels assistents, els conferenciants, etc. per a facilitar, gr\u00e0ficament, la comprensi\u00f3 i s\u00edntesi de les idees clau. Hi ha diverses maneres d\u2019abordar aquesta pr\u00e0ctica: algunes vegades s\u2019opta pel gran format exposat en p\u00fablic; d\u2019altres, pel treball en una llibreta i una posterior edici\u00f3 i distribuci\u00f3. Aix\u00ed mateix, cada relator gr\u00e0fic fa servir el seu propi m\u00e8tode i recursos gr\u00e0fics. Els m\u00e9s comuns s\u00f3n:<\/p>\n\n- Retrats m\u00e9s o menys realistes dels assistents.<\/li>\n
- Textos destacats.<\/li>\n
- \u00das de bafarades i altres elements propis del c\u00f2mic.<\/li>\n
- \u00das de pictogrames o esquemes conceptuals.<\/li>\n<\/ul>\n
<\/p>\n
![\"Figura](\"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/wp-content\/uploads\/sites\/17\/2016\/09\/20023_m4_17.png\")
Figura 17. Relatoria gr\u00e0fica d’una confer\u00e8ncia de Chang Kim Sik (2016).<\/p><\/div>\n
El que caracteritza aquesta pr\u00e0ctica \u00e9s l\u2019\u00fas del pensament visual. Rudolf Arheim \u00e9s un dels primers que parla de pensament visual o visual thinking <\/em>donant-li valor i reivindicant la percepci\u00f3 visual com una activitat cognitiva (Arheim, 1969\/1986). D\u2019altra banda, i des d\u2019una perspectiva molt m\u00e9s pragm\u00e0tica i aplicada, Dan Roam, en el seu llibre Tu mundo en una servilleta<\/em>, planteja un proc\u00e9s que inclou quatre passos: mirar, veure, imaginar i, finalment, mostrar (Roam, 2009\/2010). En les seves publicacions suggereix trucs que sistematitzen l\u2019\u00fas del pensament visual, que considera una eina pr\u00e0ctica per a resoldre problemes.<\/p>\n
El graphic recorder<\/em> registra els missatges m\u00e9s importants dels assistents, els conferenciants, etc. per a facilitar, gr\u00e0ficament, la comprensi\u00f3 i s\u00edntesi de les idees clau. Hi ha diverses maneres d\u2019abordar aquesta pr\u00e0ctica: algunes vegades s\u2019opta pel gran format exposat en p\u00fablic; d\u2019altres, pel treball en una llibreta i una posterior edici\u00f3 i distribuci\u00f3. Aix\u00ed mateix, cada relator gr\u00e0fic fa servir el seu propi m\u00e8tode i recursos gr\u00e0fics. Els m\u00e9s comuns s\u00f3n:<\/p>\n <\/p>\n Figura 17. Relatoria gr\u00e0fica d’una confer\u00e8ncia de Chang Kim Sik (2016).<\/p><\/div>\n El que caracteritza aquesta pr\u00e0ctica \u00e9s l\u2019\u00fas del pensament visual. Rudolf Arheim \u00e9s un dels primers que parla de pensament visual o visual thinking <\/em>donant-li valor i reivindicant la percepci\u00f3 visual com una activitat cognitiva (Arheim, 1969\/1986). D\u2019altra banda, i des d\u2019una perspectiva molt m\u00e9s pragm\u00e0tica i aplicada, Dan Roam, en el seu llibre Tu mundo en una servilleta<\/em>, planteja un proc\u00e9s que inclou quatre passos: mirar, veure, imaginar i, finalment, mostrar (Roam, 2009\/2010). En les seves publicacions suggereix trucs que sistematitzen l\u2019\u00fas del pensament visual, que considera una eina pr\u00e0ctica per a resoldre problemes.<\/p>\n\n