{"id":201,"date":"2016-09-19T14:35:20","date_gmt":"2016-09-19T14:35:20","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/?page_id=201"},"modified":"2016-09-29T10:26:43","modified_gmt":"2016-09-29T10:26:43","slug":"3-dibujo-y-perspectiva-2","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/3-dibujo-y-perspectiva-2\/","title":{"rendered":"3. Dibuix i perspectiva"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

3.2. Tipus de perspectiva<\/strong><\/h3>\n

 <\/p>\n

Perspectiva jer\u00e0rquica<\/strong><\/h4>\n

\u00c9s aquella en la qual les figures representades es disposen per grand\u00e0ries o al\u00e7\u00e0ries segons la seva import\u00e0ncia i rellev\u00e0ncia en l\u2019obra. En la perspectiva jer\u00e0rquica se solen observar personatges representats amb dimensions redu\u00efdes, en contraposici\u00f3 amb altres de plasmats a una escala molt m\u00e9s gran, per aix\u00f2 en angl\u00e8s es coneix com hierarchical proportion <\/em>(com es pot observar, en aquesta llengua no es refereixen a perspectiva<\/em> sin\u00f3 a proporci\u00f3 jer\u00e0rquica<\/em>).<\/p>\n

Aquest tipus de perspectiva permet que l\u2019espectador centri l\u2019atenci\u00f3 en determinats aspectes narratius, i per a fer-ho s\u2019utilitza la distorsi\u00f3 de la grand\u00e0ria de les figures.<\/p>\n

La perspectiva jer\u00e0rquica ha estat utilitzada com a sistema d\u2019organitzaci\u00f3 (composici\u00f3) des del principi dels temps, i encara avui, molts anys despr\u00e9s de la invenci\u00f3 de la perspectiva c\u00f2nica, que permet una representaci\u00f3 bastant fidedigna de la realitat, segueix sent utilitzada per molts artistes (per exemple, en la pintura na\u00eff). Hist\u00f2ricament aquesta perspectiva t\u00e9 una tradici\u00f3 gaireb\u00e9 tan antiga com l\u2019art mateix; per exemple, en algunes pintures prehist\u00f2riques els animals estan representats de manera que semblen excessivament grans, mentre que en certes parets pintades de l\u2019Antic Egipte els animals s\u00f3n molt petits en relaci\u00f3 amb les persones.<\/p>\n

Un excel\u00b7lent exemple de perspectiva jer\u00e0rquica \u00e9s el de La batalla de Karbala<\/em><\/a>. En aquesta pintura veiem el germ\u00e0 d\u2019Husayn, al centre de la composici\u00f3, clavant l\u2019espasa al seu adversari, tamb\u00e9 d\u2019una mida gran. La resta de personatges van decreixent en grand\u00e0ria cap a les vores. Aquesta obra va ser pintada per Abbas al-Musavi entre finals del segle XIX i principis del segle XX.<\/p>\n

\"Figura

Figura 1. La batalla de Karbala<\/em>, d’Abbas Al-Musavi\u00a0(Museu de Brooklyn).<\/p><\/div>\n

\"Figura

Figura 2. Detall d’Escena de ca\u00e7a i\u00a0pesca<\/em>, 1400-1380 aC. Tomba de Najt, necr\u00f2poli de Tebes (Egipte).<\/p><\/div>\n

\"Figura

Figura 3. Pol\u00edptic de la\u00a0<\/em>Miseric\u00f2rdia<\/i>, Piero della Francesca (1460-1462).<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

Perspectiva militar<\/strong><\/h4>\n

La perspectiva militar o cabinet<\/em> \u00e9s un tipus de projecci\u00f3 paral\u00b7lela obliqua. Un sistema de representaci\u00f3 que utilitza tres eixos cartesians (X, Y, Z).<\/p>\n

L\u2019avantatge principal d\u2019aquest sistema de projecci\u00f3 radica que les dist\u00e0ncies en el pla horitzontal mantenen les seves dimensions i proporcions. A m\u00e9s, les circumfer\u00e8ncies en el pla de terra (horitzontal) es podrien tra\u00e7ar amb comp\u00e0s, ja que (en utilitzar-se un sistema de representaci\u00f3 ortogonal) no presentarien deformaci\u00f3. Aix\u00f2 s\u00ed, si volem representar una circumfer\u00e8ncia en els plans verticals, ho haurem de fer usant el\u00b7lipses.<\/p>\n

A l\u2019hora d\u2019usar aquest m\u00e8tode hem de tenir en compte que es tracta d\u2019un sistema de representaci\u00f3 hipot\u00e8tic, ja que l\u2019\u00fanica manera que els eixos X i Y presentin 90\u00ba seria si els mir\u00e9ssim des de dalt, i, evidentment, a una dist\u00e0ncia regular que mai podr\u00edem tenir en la realitat.<\/p>\n

\"Figura

Figura 4. Perspectiva militar. En aquesta representaci\u00f3, l’eix\u00a0Z \u00e9s el vertical, mentre\u00a0que els\u00a0eixos X i\u00a0Y formen un angle\u00a0de 90\u00b0 que determina el pla horitzontal, que serveix per\u00a0a representar el terra.<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

Perspectiva cavallera<\/strong><\/h4>\n

Aquest sistema de representaci\u00f3 tamb\u00e9 utilitza la projecci\u00f3 paral\u00b7lela obliqua. En la perspectiva cavallera totes les dimensions estan en la seva veritable magnitud \u2014tant les del pla projectant frontal com les dels elements que hi s\u00f3n paral\u00b7lels.<\/p>\n

En aquest tipus de perspectiva les dues dimensions X i Z es projecten en la seva veritable magnitud (al\u00e7\u00e0ria i ampl\u00e0ria), i la tercera, Y (profunditat), amb un coeficient de reducci\u00f3. D\u2019aquesta manera, X i Z no presenten distorsi\u00f3 angular, mentre que la dimensi\u00f3 Y es redueix en una proporci\u00f3 determinada (1:2, 2:3 o 3:4 s\u00f3n les m\u00e9s habituals).<\/p>\n

\"Figura

Figura 5. Perspectiva cavallera. Val la pena destacar que la semicircumfer\u00e8ncia del pla frontal est\u00e0 en la seva veritable\u00a0magnitud, sense sofrir cap\u00a0tipus de deformaci\u00f3.<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

Perspectiva axonom\u00e8trica<\/strong><\/h4>\n

\u00c9s un sistema de representaci\u00f3 gr\u00e0fica que consisteix a representar elements geom\u00e8trics o volums en un pla. La perspectiva axonom\u00e8trica utilitza projecci\u00f3 paral\u00b7lela o cil\u00edndrica, que dep\u00e8n dels tres eixos ortogonals, de tal manera que els volums representats conservaran les seves proporcions en cadascuna de les tres direccions de l\u2019espai: X, Y, Z (al\u00e7\u00e0ria, ampl\u00e0ria i longitud).<\/p>\n

Aquest tipus de perspectiva t\u00e9 dues caracter\u00edstiques importants que permeten distingir-la de la perspectiva c\u00f2nica: l\u2019escala dels objectes representats no dep\u00e8n de la seva dist\u00e0ncia en relaci\u00f3 amb l\u2019observador, i dues l\u00ednies paral\u00b7leles en la realitat \u2014per exemple, els dos costats d\u2019una taula\u2014 s\u00f3n tamb\u00e9 paral\u00b7leles en la seva projecci\u00f3 axonom\u00e8trica.<\/p>\n

\"Figura

Figura 6. Perspectiva axonom\u00e8trica. Com podem observar, les tres cares s\u00f3n iguals.<\/p><\/div>\n

\"Figura

Figura 7. Perspectiva axonom\u00e8trica feta\u00a0usant un perspect\u00f2graf.<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

Perspectiva c\u00f2nica<\/strong><\/h4>\n

Es tracta d\u2019un sistema de representaci\u00f3 gr\u00e0fic que es basa en la projecci\u00f3 d\u2019un cos tridimensional sobre un pla fent servir rectes projectants que passen per un punt que es correspon amb l\u2019ull de l\u2019observador. Per aquest motiu el fort d\u2019aquest tipus de perspectiva \u00e9s un resultat que s\u2019aproxima a la visi\u00f3 que tindria l\u2019ull si estigu\u00e9s situat en aquest punt.<\/p>\n

\"Figura

Figura 8. Perspectiva d’un punt de fuga.<\/p><\/div>\n

Va ser Filippo Brunelleschi qui l\u2019any 1451 va formular les lleis de la perspectiva c\u00f2nica, demostrant amb els seus dibuixos les construccions en planta i al\u00e7at i indicant les l\u00ednies que es dirigeixen al punt de fuga.<\/p>\n

\"Figura

Figura 9. Perspectiva de dos punts de fuga.<\/p><\/div>\n

El cap\u00edtol 8 de Dibujo y proyecto<\/em> (1998\/2010) est\u00e0 dedicat a la perspectiva lineal. Ching diu:<\/p>\n

\n

\u00abLa perspectiva lineal \u00e9s l\u2019art i la ci\u00e8ncia de descriure volums tridimensionals i relacions espacials en una superf\u00edcie bidimensional mitjan\u00e7ant rectes que convergeixen a mesura que s\u2019allunyen en la profunditat del dibuix. Els dibuixos amb visi\u00f3 m\u00faltiple i amb visi\u00f3 \u00fanica axonom\u00e8trica ofereixen fredes representacions d\u2019una realitat objectiva. En canvi, la representaci\u00f3 que brinda la perspectiva lineal \u00e9s un reflex sensible d\u2019una realitat visual. La perspectiva lineal mostra els objectes i l\u2019espai tal com apareixerien davant un observador que mir\u00e9s en una direcci\u00f3 des d\u2019un punt de vista concret de l\u2019espai\u00bb (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 201).<\/p>\n<\/div>\n

Andrew Loomis \u00e9s bastant categ\u00f2ric quan diu que \u00abtot dibuix t\u00e9 un horitz\u00f3\u00bb. Aix\u00ed doncs, per a ell \u00abtot el que dibuixem est\u00e0 afectat pel nivell visual i el punt de vista des del qual ho dibuixem. El nivell visual \u00e9s l\u2019horitz\u00f3 del quadre. Pot estar per sota o per sobre del pla del quadre, o b\u00e9 pot creuar-lo a qualsevol altura\u00bb (Loomis, 1951\/1983, p\u00e0g. 21). Si b\u00e9 estar\u00edem d\u2019acord que aquesta argumentaci\u00f3 \u00e9s v\u00e0lida per al dibuix realista en general, cal destacar que no \u00e9s aplicable per a una gran part de dibuixos decoratius, experimentals, on\u00edrics, etc. (pensem, per exemple, en uns quants dibuixos de Picasso, en la majoria de dibuixos de Paul Klee o en els de Dubuffet).<\/p>\n

\"Figura

Figura 10. Perspectiva de tres punts de fuga.<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

Alguns consells<\/strong><\/h4>\n

Una vegada coneixem les regles b\u00e0siques, treballar amb les diferents perspectives no \u00e9s gaire dif\u00edcil, ja que m\u00e9s que respondre a lleis est\u00e8tiques responen a certs principis matem\u00e0tics, que quan els practiquem comen\u00e7arem a dominar. Cal tenir en compte que cada tipus de perspectiva ser\u00e0 m\u00e9s d\u2019utilitat per a diversos tipus de treball. Si, per exemple, volem fer un croquis d\u2019un espai on s\u2019ha de col\u00b7locar un expositor, la perspectiva que millor ens anir\u00e0 ser\u00e0 la c\u00f2nica, per a fer-nos una idea de l\u2019aspecte real. Per a representar l\u2019especejament o desplegament d\u2019un embalatge, per exemple, ens anir\u00e0 millor una perspectiva militar, cavallera o axonom\u00e8trica, en funci\u00f3 de la cara que vulguem ressaltar.<\/p>\n

\u00c9s recomanable fer servir llapis mec\u00e0nics que ens permetin treballar amb gran precisi\u00f3. Si no \u00e9s possible, cal utilitzar llapis ben afilats. S\u2019ha d\u2019evitar l\u2019\u00fas de llapis tous (B, 2B, etc.).<\/p>\n

Conv\u00e9 mantenir els instruments de treball (regle, escaire, cartab\u00f3) ben nets. Podem emprar un drap, mocadors d\u2019un sol \u00fas o tovalloletes humides.<\/p>\n

En la perspectiva c\u00f2nica, a l\u2019hora de tra\u00e7ar els punts de fuga evitem fer grans cercles negres. Tinguem en compte que una multitud de l\u00ednies hi convergiran. Si el punt de fuga \u00e9s un gran cercle, no sabrem on hem de dirigir les l\u00ednies; per tant, treballarem amb m\u00faltiples punts i el resultat no ser\u00e0 el desitjat. A m\u00e9s, cal tenir en compte que la perspectiva c\u00f2nica no deixa de ser un sistema limitat i, per tant, fal\u00b7lible. Si, per exemple, treballem amb punts de fuga massa pr\u00f2xims i, a m\u00e9s, situem els objectes massa separats d\u2019aquests punts, veurem distorsions estranyes que demostren la fal\u00b7libilitat del sistema. Per a evitar aquest error es recomana moure\u2019s dins d\u2019una \u00abzona de seguretat\u00bb on no observem distorsions.<\/p>\n

Tamb\u00e9 cal esmentar que el programari que ens permet dibuixar pot ser una eina de treball molt \u00fatil per a la representaci\u00f3 gr\u00e0fica de l\u2019espai. El seu \u00fas ens pot donar acabats polits, la possibilitat de replicar models, etc. Per\u00f2 cal tenir en compte que per a obtenir bons resultats, a m\u00e9s de con\u00e8ixer aquest programari cal dominar tamb\u00e9 quines s\u00f3n les diferents perspectives i les caracter\u00edstiques de cada tipus de projecci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

Conclusions<\/strong><\/h4>\n

Hi ha diverses maneres o m\u00e8todes de representar l\u2019espai, i els anomenem perspectives<\/em>.<\/p>\n

Existeixen diversos tipus de perspectives; les que hem vist aqu\u00ed s\u00f3n la jer\u00e0rquica, la militar, la cavallera, l\u2019axonom\u00e8trica i la c\u00f2nica.<\/p>\n

Les perspectives de representaci\u00f3 c\u00f2nica ens permeten representar de manera m\u00e9s realista la sensaci\u00f3 de profunditat en una superf\u00edcie bidimensional.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

3.2. Tipus de perspectiva   Perspectiva jer\u00e0rquica \u00c9s aquella en la qual les figures representades es disposen per grand\u00e0ries o al\u00e7\u00e0ries segons la seva import\u00e0ncia i rellev\u00e0ncia en l\u2019obra. En la perspectiva jer\u00e0rquica se solen observar personatges representats amb dimensions redu\u00efdes, en contraposici\u00f3 amb altres de plasmats a una escala molt m\u00e9s gran, per aix\u00f2 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/201"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=201"}],"version-history":[{"count":19,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/201\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":574,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/201\/revisions\/574"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=201"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}