{"id":198,"date":"2016-09-19T13:59:15","date_gmt":"2016-09-19T13:59:15","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/?page_id=198"},"modified":"2016-09-27T10:13:35","modified_gmt":"2016-09-27T10:13:35","slug":"3-dibujo-y-perspectiva-1","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/3-dibujo-y-perspectiva-1\/","title":{"rendered":"3. Dibuix i perspectiva"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

3.1. La perspectiva<\/strong><\/h3>\n

La perspectiva \u00e9s un sistema de representaci\u00f3 i organitzaci\u00f3 dels elements gr\u00e0fics dins del camp visual. A excepci\u00f3 d\u2019alguns tipus particulars de perspectiva (com la jer\u00e0rquica), aquest sistema ens permet representar la profunditat de la tridimensionalitat en un pla bidimensional.<\/p>\n

Ching afirma:<\/p>\n

\n

\u00abEl terme perspectiva<\/em> es refereix a qualsevol de les diferents t\u00e8cniques gr\u00e0fiques que s\u2019empren per a representar en una superf\u00edcie plana volums i relacions en l\u2019espai\u00bb (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 201).<\/p>\n<\/div>\n

Per\u00a0a Metzger,<\/p>\n

\n

\u00abla perspectiva \u00e9s, simplement, un conjunt de t\u00e8cniques que permeten traslladar una escena tridimensional a una superf\u00edcie de dues dimensions. Es tracta d\u2019un m\u00e8tode per a produir efectes de profunditat en un dibuix o pintura\u00bb (Metzger, 1988\/1991, p\u00e0g. 4).<\/p>\n<\/div>\n

Una cosa interessant que Metzger planteja, i que alguns autors moltes vegades obliden, \u00e9s un m\u00e8tode de perspectiva bastant intu\u00eftiu en el qual es pot definir la profunditat d\u2019un espai simplement variant la grand\u00e0ria relativa d\u2019objectes de la mateixa mida (Metzger, 1988\/1991, p\u00e0g. 10).<\/p>\n

D\u2019altra banda, esmenta grand\u00e0ries<\/em>; \u00ables grand\u00e0ries reals<\/em> no s\u00f3n les que interessen; les que s\u2019ha de saber s\u00f3n les relatives<\/em>\u00bb (Metzger, 1988\/1991, p\u00e0g. 11 \u2014l\u2019\u00e8mfasi \u00e9s seu). Metzger recomana l\u2019\u00fas del polze per a mesurar aquestes grand\u00e0ries relatives.<\/p>\n

Metzger tamb\u00e9 esmenta la definici\u00f3 dels detalls i els contorns com un aspecte rellevant que cal tenir en compte a l\u2019hora d\u2019encarar un dibuix de perspectiva (Metzger, 1988\/1991, p\u00e0g. 16-18).<\/p>\n

Finalment, recalca la import\u00e0ncia del color i del valor per a refor\u00e7ar la idea de dist\u00e0ncia:<\/p>\n

    \n
  • Les coses m\u00e9s pr\u00f2ximes generalment es veuen m\u00e9s fosques i les m\u00e9s allunyades, m\u00e9s clares.<\/li>\n
  • En relaci\u00f3 amb els colors, els que estiguin \u00aba prop\u00bb de l\u2019ull de l\u2019espectador es veuran m\u00e9s saturats, i els que estiguin m\u00e9s allunyats aniran perdent tint fins que es veuran completament dessaturats i blanquinosos per la incid\u00e8ncia de la llum sobre les part\u00edcules de pols que suren a l\u2019atmosfera.<\/li>\n<\/ul>\n

    Crespi i Ferrario expliquen que la perspectiva \u00e9s \u00abl\u2019art que ensenya la manera de representar sobre una superf\u00edcie els objectes en la forma i disposici\u00f3 en qu\u00e8 apareixen en la visi\u00f3. Organitzaci\u00f3 de l\u2019espai d\u2019una superf\u00edcie per mitj\u00e0 de com convergeixen totes les paral\u00b7leles d\u2019un objecte, que s\u00f3n perpendiculars a la l\u00ednia d\u2019horitz\u00f3 visual, en un punt determinat de tal l\u00ednia; punts i l\u00ednia, que estan situats sempre a l\u2019altura de l\u2019ull de l\u2019observador i d\u2019acord amb la posici\u00f3 que ell t\u00e9 pel que fa al seu medi\u00bb (Crespi i Ferrario, 1971\/1977, p\u00e0g. 71-72). Per\u00f2 aqu\u00ed els autors es limiten a explicar la perspectiva considerant nom\u00e9s la c\u00f2nica, perqu\u00e8 n\u2019existeixen de diversos tipus: a\u00e8ria, axonom\u00e8trica, cavallera, militar, etc.<\/p>\n

     <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    3.1. La perspectiva La perspectiva \u00e9s un sistema de representaci\u00f3 i organitzaci\u00f3 dels elements gr\u00e0fics dins del camp visual. A excepci\u00f3 d\u2019alguns tipus particulars de perspectiva (com la jer\u00e0rquica), aquest sistema ens permet representar la profunditat de la tridimensionalitat en un pla bidimensional. Ching afirma: \u00abEl terme perspectiva es refereix a qualsevol de les diferents […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/198"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=198"}],"version-history":[{"count":6,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/198\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":517,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/198\/revisions\/517"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=198"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}