{"id":185,"date":"2016-09-19T11:17:02","date_gmt":"2016-09-19T11:17:02","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/?page_id=185"},"modified":"2016-09-27T10:02:10","modified_gmt":"2016-09-27T10:02:10","slug":"2-elementos-del-dibujo-3","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/2-elementos-del-dibujo-3\/","title":{"rendered":"2. Elements del dibuix"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

2.3.<\/strong> Composici\u00f3<\/strong><\/h3>\n

Anomenem composici\u00f3<\/em> a la manera com disposem els elements a l\u2019obra considerant-ne el pes, l\u2019equilibri, les formes, les direccions, el to i els signes. Betty Edwards diu:<\/p>\n

\n

\u00abS\u2019anomena composici\u00f3<\/em> a la manera en qu\u00e8 l\u2019artista disposa els elements que componen un dibuix\u00bb (Edwards, 1979\/2000, p\u00e0g. 148).<\/p>\n<\/div>\n

Dit d\u2019una altra manera, la composici\u00f3 \u00e9s un sistema d\u2019organitzaci\u00f3 estructural en el qual volunt\u00e0riament ordenem unitats visuals dins d\u2019un camp visual. Per a aconseguir un resultat d\u2019unitat i harmonia, ho fem regint-nos per les lleis perceptives (Crespi i Ferrario, 1971\/1977, p\u00e0g. 17).<\/p>\n

Hi ha composicions de lectura clara en les quals el fons se separa clarament de la figura, i d\u2019altres, que anomenem composicions de lectura confusa, en les quals el fons tendeix a ser m\u00e9s complex i ens resulta m\u00e9s dif\u00edcil destriar entre fons i figura.<\/p>\n

 <\/p>\n

Forma, fons i espais negatius<\/strong><\/h4>\n

Anomenem espais negatius<\/em> (o espais en negatiu<\/em>) al fons que envolta les coses. Com explicarem, existeixen tradicions est\u00e8tiques en les quals el fons \u00e9s tan important com la figura. Betty Edwards diu que \u00abels espais en negatiu s\u00f3n tan importants com les formes en positiu\u00bb (Edwards, 1979\/2000, p\u00e0g. 146).<\/p>\n

L\u2019estampa La gran ona de Kanagawa<\/em> (1830-1833) d\u2019Hokusai \u00e9s una demostraci\u00f3 de l\u2019equilibri de forma i fons, o fins i tot un al\u00b7legat a favor de l\u2019espai negatiu. Aquesta \u00faltima afirmaci\u00f3 pot sonar exagerada, per\u00f2 si observem amb atenci\u00f3, veurem que el fons<\/em> de l\u2019ona \u2014la \u00abno-ona\u00bb\u2014 \u00e9s com una ona de buit gaireb\u00e9 id\u00e8ntica a la de la figura<\/em>.<\/p>\n

\"Figura

Figura 28. La gran ona de Kanagawa<\/em> (1830-1833), de Katsushika Hokusai.<\/p><\/div>\n

\"Figura

Figura 29. La gran ona invertida<\/em>, de Hokusai.<\/p><\/div>\n

De fet, no \u00e9s gaire estrany que el concepte d\u2019espai negatiu tingui tanta for\u00e7a a Orient, on els pilars filos\u00f2fics apunten sempre a un just equilibri dels principis contraris, per\u00f2 complementaris, del yin i el yang. Com diu Junichir\u00f4 Tanizaki a El elogio de la sombra<\/em>:<\/p>\n

\n

\u00abCom si fossin incapa\u00e7os de fer efecte en les espesses tenebres del toko no dt.<\/em>, els reflexos blanquinosos del paper reboten en certa manera sobre aquestes tenebres i desvetllen un univers ambigu on ombra i llum es confonen\u00bb (1933\/2001, p\u00e0g. 52).<\/p>\n<\/div>\n

Per aquesta ra\u00f3 la figura no pot ser m\u00e9s important que el fons. La interacci\u00f3 que existeix \u2014i ha d\u2019existir entre una i altre\u2014 els compensa i d\u00f3na a l\u2019obra una sensaci\u00f3 d\u2019unitat que transcendeix els seus l\u00edmits formals. L\u2019\u00fas d\u2019aquest principi es pot apreciar en la majoria dels gravats japonesos (ukiyo-i<\/em>) o en la pintura xinesa en general.<\/p>\n

En relaci\u00f3 amb l\u2019aprenentatge del dibuix, Edwards argumenta que plasmant els espais negatius resulta m\u00e9s f\u00e0cil aprendre a dibuixar. La seva argumentaci\u00f3 \u00e9s simple: per a l\u2019autora, en no saber res \u2014en l\u2019\u00e0mbit simb\u00f2lic\u2014 dels espais que envolten les coses, \u00e9s a dir, en no tenir un saber previ, o un prejudici, un \u00e9s m\u00e9s lliure per a dibuixar-les m\u00e9s objectivament (Edwards, 1979\/2000, p\u00e0g. 146).<\/p>\n

\"Figura

Figura 30. Espai en negatiu d’una cadira.<\/p><\/div>\n

\n

\u00abEn els dibuixos, les formes dels espais en negatiu s\u00f3n reals i no una esp\u00e8cie d\u2019aire o un buit<\/em>\u00bb (Edwards, 1979\/2000, p\u00e0g. 147 \u2014el seu \u00e8mfasi).<\/p>\n<\/div>\n

\n

\u00abTots els contorns s\u00f3n contorns compartits en els quals es troben dos elements. Els espais en negatiu comparteixen els contorns amb la cadira, perqu\u00e8 aquesta comparteix els seus contorns amb els espais\u00bb (Edwards, 1979\/2000, p\u00e0g. 147).<\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Conclusions<\/strong><\/h4>\n

Anomenem composici\u00f3<\/em> a la manera com disposem els elements a l\u2019obra considerant-ne el pes, l\u2019equilibri, les formes, les direccions, el to i els signes.<\/p>\n

Existeixen composicions de lectura clara i d\u2019altres de lectura confusa.<\/p>\n

Els espais negatius han de ser tinguts en compte a l\u2019hora de pensar una composici\u00f3. Els espais en negatiu, considerant que no poden estar carregats simb\u00f2licament, poden ajudar-nos a aprendre a dibuixar de manera m\u00e9s r\u00e0pida i efectiva.<\/p>\n

En l\u2019art tradicional de l\u2019Extrem Orient es donava al fons (espai negatiu) una import\u00e0ncia igual a la figura (espai positiu).<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

2.3. Composici\u00f3 Anomenem composici\u00f3 a la manera com disposem els elements a l\u2019obra considerant-ne el pes, l\u2019equilibri, les formes, les direccions, el to i els signes. Betty Edwards diu: \u00abS\u2019anomena composici\u00f3 a la manera en qu\u00e8 l\u2019artista disposa els elements que componen un dibuix\u00bb (Edwards, 1979\/2000, p\u00e0g. 148). Dit d\u2019una altra manera, la composici\u00f3 \u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/185"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=185"}],"version-history":[{"count":7,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/185\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":514,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/185\/revisions\/514"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=185"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}