{"id":131,"date":"2016-09-16T12:46:05","date_gmt":"2016-09-16T12:46:05","guid":{"rendered":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/?page_id=131"},"modified":"2016-09-29T10:07:50","modified_gmt":"2016-09-29T10:07:50","slug":"1-introduccion-5","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/1-introduccion-5\/","title":{"rendered":"1. Introducci\u00f3"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

1.5. Possibles usos del dibuix<\/strong><\/h3>\n

El dibuix pot tenir molt\u00edssimes utilitats. Al llarg d\u2019aquest text veurem que, en apuntar les diferents caracter\u00edstiques i possibilitats del dibuix, estem assenyalant tamb\u00e9 els seus possibles usos. Aix\u00ed mateix, ens agradaria que aquest text serv\u00eds perqu\u00e8 tinguessin cabuda els usos que cadasc\u00fa pugui descobrir i inventar.<\/p>\n

A continuaci\u00f3 anotem alguns usos que estan especialment relacionats amb la pr\u00e0ctica del disseny.<\/p>\n

 <\/p>\n

L\u2019esb\u00f3s per a mostrar una proposta de disseny<\/strong><\/h4>\n

Comen\u00e7arem afirmant de manera categ\u00f2rica, i una mica provocadora, que el dibuix \u00e9s el mitj\u00e0 m\u00e9s directe, r\u00e0pid i efectiu, i, per tant, barat, per a comunicar, planificar i vendre idees visuals<\/em>. Quan parlem de dibuix ens referim al dibuix fet amb qualsevol material, sobre qualsevol suport i amb qualsevol eina, incloses les digitals. De totes maneres, deixarem espai per a les opinions i obrirem una l\u00ednia de di\u00e0leg, aix\u00ed que, si a alg\u00fa se li ocorre una manera m\u00e9s directa, r\u00e0pida, efectiva i barata per a comunicar i vendre idees visuals, estarem encantats d\u2019escoltar-la.<\/p>\n

Quan parlem de directe, r\u00e0pid i efectiu<\/em> ens referim a la forta relaci\u00f3 neuronal i cognoscitiva que hi ha entre l\u2019ull, el cervell i els bra\u00e7os-mans[3]<\/a>.\u00a0Aquesta relaci\u00f3 \u00e9s el producte de mil\u00b7lennis d\u2019evoluci\u00f3, perqu\u00e8 com es pot expressar una idea visual de manera m\u00e9s directa que utilitzant aquesta cadena naturalitzada?<\/p>\n

Quan parlem de barat<\/em> pensem el seg\u00fcent: qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s r\u00e0pid, dibuixar un esb\u00f3s o presentar el treball final acabat? La resposta \u00e9s inequ\u00edvoca: dibuixar un esb\u00f3s. \u00c9s sabut que el temps \u00e9s diners, aix\u00ed que si per a testar una idea i presentar-la al client (amb el risc que no sigui aprovada) triguem menys temps fent un dibuix que el treball final, estarem estalviant tamb\u00e9 diners. De fet, la metodologia est\u00e0ndard de la pr\u00e0ctica professional, tant per al disseny gr\u00e0fic com per a la il\u00b7lustraci\u00f3, l\u2019animaci\u00f3, l\u2019arquitectura, etc., \u00e9s mostrar primer esbossos abans de donar el vistiplau perqu\u00e8 es faci el treball final. Si usem l\u2019exemple de l\u2019arquitectura, ho veurem clar\u00edssim: quin client s\u2019arriscaria a construir una casa si no ha vist els pl\u00e0nols i uns esbossos del projecte final? \u00c9s clar que presentar un dibuix que ens permeti aconseguir l\u2019aprovaci\u00f3 del client per a seguir endavant amb un projecte \u00e9s sempre m\u00e9s r\u00e0pid i m\u00e9s barat. Per a Ching:<\/p>\n

\n

\u00abEl dibuix \u00e9s el principal ressort que fem servir per a organitzar i expressar els nostres pensaments i percepcions visuals\u00bb (1998\/2010, p\u00e0g. 1).<\/p>\n<\/div>\n

Segons aquest autor el dibuix com a disciplina transcendeix l\u2019expressi\u00f3 art\u00edstica i es converteix en un element pr\u00e0ctic que permet reformular i abordar els problemes que presenta el disseny (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 1).<\/p>\n

 <\/p>\n

Dibuix, ideaci\u00f3 i materialitzaci\u00f3<\/strong><\/h4>\n

A T\u00e9cnicas de presentaci\u00f3n<\/em>, Dick Powell diu:<\/p>\n

\n

\u00abS\u2019anomena disseny<\/em> a l\u2019operaci\u00f3 creativa que converteix les idees en realitatsidea<\/em> ve del grec i vol dir \u2018forma, patr\u00f3, aparen\u00e7a\u2019. Al seu torn, la paraula descendeix d\u2019idein<\/em>, que vol dir \u2018veure\u2019. Aquesta etimologia \u00e9s rellevant perqu\u00e8 ens suggereix que \u00abveiem\u00bb les idees en la nostra ment.\" data-placement=\"top\">[4]<\/a>\u00bb (1986\/1993, p\u00e0g. 6).<\/p>\n<\/div>\n

Aix\u00ed doncs, per a Powell, sense importar en quin aspecte del disseny treballi el dissenyador, \u00absempre acaba comprovant que la m\u00e9s \u00fatil de totes aquestes disciplines \u00e9s el dibuix\u00bb (1986\/1993, p\u00e0g. 6).<\/p>\n

\"20023_m1_46\"

Figura 46. Al\u00e7at de la Casa de los Botines,\u00a0fet\u00a0per Antoni Gaud\u00ed (1891).<\/p><\/div>\n

L\u2019\u00fas dels dibuixos preliminars \u00e9s un patr\u00f3 en el flux de producci\u00f3 tant per a dissenyadors (gr\u00e0fics, industrials, d\u2019interiors) com per a arquitectes, creatius i directors art\u00edstics publicitaris, directors i dissenyadors de producci\u00f3 cinema o TV, escen\u00f2grafs, artistes de conceptes i animadors 3D de videojocs, etc.<\/p>\n

La ra\u00f3 \u00e9s simple: tots aquests professionals fan avan\u00e7ar els seus projectes fent servir un proc\u00e9s que evoluciona des dels dibuixos inicials (en general treballant a partir d\u2019un brief<\/em> o un gui\u00f3) fins a arribar a la concreci\u00f3 del producte final.<\/p>\n

\"Figura

Figura 47. Concept art<\/em> per al disseny d’una criatura (2008).<\/p><\/div>\n

\"Figura

Figura 48. Resultat final.<\/p><\/div>\n

Ching qualifica aquests dibuixos de \u00abde detall o d\u2019obra\u00bb que els dissenyadors utilitzen per a subministrar indicacions gr\u00e0fiques per a la producci\u00f3, desenvolupament o construcci\u00f3 de projectes (1998\/2010, p\u00e0g. 2). I \u00e9s cert que els dibuixos preliminars serveixen per a fer evolucionar una idea des de la seva concepci\u00f3 fins als detalls finals i solen prendre la forma de maquetes gr\u00e0fiques, projeccions arquitect\u00f2niques, esbossos d\u2019escenografia, storyboards<\/em>, visualitzacions de personatges, vehicles, fons, etc.<\/p>\n

\"Figura

Figura 49. Storyboards<\/em> utilitzats per\u00a0a previsualitzar i\u00a0planificar la pel\u00b7l\u00edcula Darrere la porta<\/em> (2015).<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

Dibuix i presentaci\u00f3 d\u2019idees<\/strong><\/h4>\n

Com d\u00e8iem, el dibuix \u00e9s una molt bona estrat\u00e8gia per a comunicar idees visuals o, dit d\u2019una altra manera, explicar als altres els punts forts de les idees que proposem.<\/p>\n

\"Figura

Figura 50. Tall\u00a0del Nash 600 (1942); en angl\u00e8s, a aquest tipus de dibuixos\u00a0se’ls coneix com\u00a0X-Ray drawing<\/em>.<\/p><\/div>\n

Ching tamb\u00e9 esmenta que el terme dibuix<\/em> es fa servir en disseny com la forma que empren els dissenyadors per a presentar i conv\u00e8ncer un client o espectador de les virtuts de les nostres propostes (Ching, 1998\/2010, p\u00e0g. 2).<\/p>\n

\"Figura

Figura 51. Panel-boards<\/em> usats per\u00a0a vendre un projecte de pel\u00b7l\u00edcula (2002).<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

Dibuix estudi<\/strong><\/h4>\n

Com hem avan\u00e7at en l\u2019apartat \u00abLlibreta d\u2019esbossos\u00bb (en el cap\u00edtol dedicat als materials), el dibuix pot ser una important eina d\u2019estudi.<\/p>\n

\"Figura

Figura 52. Estudi basat en l’observaci\u00f3 directa del natural (2015).<\/p><\/div>\n

Quan estudiem alguna cosa ho fem amb la finalitat de con\u00e8ixer-la millor, de parar atenci\u00f3 en detalls que mai hav\u00edem vist amb anterioritat. Alguns artistes arriben a dir que no han vist una cosa realment fins que la dibuixen.<\/p>\n

\"Figura

Figura 53. Estudis de peus (2002).<\/p><\/div>\n

L\u2019observaci\u00f3 que exigeix el dibuix ens obliga a estar atents a les formes, detalls, materials, textures, comportaments, etc. de les coses que mirem; per tant, al final d\u2019un dibuix sabem m\u00e9s sobre all\u00f2 que hem dibuixat perqu\u00e8, fins i tot sense adonar-nos-en, estudiem el que dibuixem.<\/p>\n

\"Figura

Figura 54. Estudis d’animals (2010).<\/p><\/div>\n

\u00c9s inevitable que en acabar un dibuix h\u00e0gim apr\u00e8s alguna cosa nova sobre l\u2019objecte del nostre estudi (el nostre model). Aquest fenomen, m\u00e9s enll\u00e0 del plaer que provoca dibuixar i saber m\u00e9s sobre el que dibuixem, t\u00e9 diversos beneficis: d\u2019una banda, tot all\u00f2 que examinem atentament va quedant emmagatzemat en la nostra mem\u00f2ria[5]<\/a>,\u00a0i com a conseq\u00fc\u00e8ncia, ens servir\u00e0 per a ser capa\u00e7os de dibuixar de mem\u00f2ria; de l\u2019altra, pel mateix proc\u00e9s cognitiu que esment\u00e0vem, un comen\u00e7a a disposar d\u2019una galeria d\u2019imatges mentals que es poden recombinar per a crear noves idees o conceptes visuals (aquests dos processos s\u00f3n els que ens serviran per a dibuixar usant la imaginaci\u00f3).<\/p>\n

\"Figura

Figura 55. Estudi de peus fet\u00a0per Albrecht D\u00fcrer (circa<\/em> 1508, Museu Boijmans van Beuningen).<\/p><\/div>\n

\"Figura

Figura 56. Estudi de petxines\u00a0(2004).<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

El dibuix com un fi en si mateix<\/strong><\/h4>\n

Com explic\u00e0vem, el dibuix pot ser usat de manera merament instrumental (per a la ideaci\u00f3, per a comunicar idees, per a l\u2019estudi, etc.), per\u00f2 tamb\u00e9 pot ser ent\u00e8s com una forma d\u2019art que busca ser un fi en si mateix.<\/p>\n

\"Figura

Figura 57. Aged Phoenix (Invention 9)<\/em>, de Paul Klee (1905).\u00a0Guggenheim Museum, Nova York.<\/p><\/div>\n

Respecte a les difer\u00e8ncies que hi ha entre l\u2019activitat art\u00edstica i la del disseny, Campi Valls argumenta que \u00e9s un error confondre el treball fet pels artistes i el produ\u00eft pels dissenyadors, ja que quan els primers fan una obra, aquesta es justifica en si mateixa, i, a m\u00e9s, no creen amb els condicionaments preestablerts i estrictes amb els quals treballen els dissenyadors. L\u2019autora es refereix a la manera de treballar amb restriccions pr\u00f2pia dels dissenyadors com a \u00abcreativitat condicionada\u00bb, ja que, segons Campi Valls, aquests no veuen els condicionaments de l\u2019enc\u00e0rrec com a l\u00edmits sin\u00f3 com a desafiaments (Campi Valls, 1992\/2008, p\u00e0g. 24).<\/p>\n

 <\/p>\n

Conclusions<\/strong><\/h4>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019inter\u00e8s art\u00edstic que pugui despertar en un \u00e0mbit pr\u00e0ctic, la ra\u00f3 fonamental de la persist\u00e8ncia del dibuix \u00e9s de tall funcional: dibuixar segueix sent la manera m\u00e9s r\u00e0pida, directa i barata de comunicar, planificar i generar idees visuals.<\/p>\n

 <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

1.5. Possibles usos del dibuix El dibuix pot tenir molt\u00edssimes utilitats. Al llarg d\u2019aquest text veurem que, en apuntar les diferents caracter\u00edstiques i possibilitats del dibuix, estem assenyalant tamb\u00e9 els seus possibles usos. Aix\u00ed mateix, ens agradaria que aquest text serv\u00eds perqu\u00e8 tinguessin cabuda els usos que cadasc\u00fa pugui descobrir i inventar. A continuaci\u00f3 anotem […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/131"}],"collection":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=131"}],"version-history":[{"count":24,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/131\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":571,"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/131\/revisions\/571"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/disseny.recursos.uoc.edu\/recursos\/dd\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=131"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}