5.4. Cinema abstracte
Amb l’aparició de la banda sonora, les imatges abstractes van emprendre un nou viatge amb la música i durant els anys trenta el cinema abstracte va gaudir d’una certa acceptació popular. En aquest període, va sorgir una segona generació d’artistes del cinema abstracte, nascuda ja amb posterioritat a la invenció del cinematògraf, la producció del qual continuaria més enllà de la II Guerra Mundial. Es van caracteritzar per posar especial interès en les relacions audiovisuals –es van produir col·laboracions entre artistes i músics d’avantguarda– i va representar, en el seu conjunt, un pas cap endavant respecte a la utilització de la forma abstracta en moviment.
Els artistes més destacats van ser:
- Mary Ellen Bute, que va apostar per la imatge electrònica amb la qual cosa es tendien ponts amb la futura imatge generada per les computadores.
- Oskar Fischinger, qui va treballar sobre l’animació abstracta creant per a això diverses tècniques que ja li permetien agilitzar els processos.
- Len Lye, que a més de participar en projectes comercials d’animació va desenvolupar els seus propis treballs d’animació abstracta.
- Norman McLaren, els treballs d’animació del qual van tenir una gran repercussió.
Norman McLaren va posar les bases del que es coneix com a animació manual utilitzant per a això sovint formes abstractes. En alguns casos va arribar a treballar directament sobre la cinta de cel·luloide gravant la imatge directament sobre l’emulsió. També va fer una intensa experimentació amb el color aplicat manualment. Amb una extensa obra en què va experimentar amb multitud de tècniques, entre les quals més endavant afegiria la tècnica de la pixilació aplicada en el treball amb actors. Va dedicar una especial atenció a la sincronització de la imatge amb el so.