5.1. Méliès
Poc després que els germans Lumière donessin testimoniatge de la sortida dels obrers d’una fàbrica, va arribar Méliès per a demostrar que amb el cinema es feia art i que aquest es creava a partir de l’ús de la imaginació, entenent que tota una nova fenomenologia de la imatge s’havia fet possible amb la imatge en moviment. Per mitjà de trucs i efectes va aconseguir que les imatges arribessin als ulls de l’espectador deixant de respondre únicament als paràmetres de la realitat exterior. L’espai i el temps tecnològic deixaven d’estar relacionats només amb la realitat sensorial i també passaven a treballar amb paràmetres sorgits de la ment.
Va ser l’inventor del cinema de trucs, que al nostre país va estar representat pel mestre espanyol dels trucs cinematogràfics, Segundo de Chomón, qui va col·laborar estretament amb el gran empresari francès del cinema Charles Pathé en nombroses produccions.
Viaje a la Luna
Méliès va posar en dubte el cinema entès com a resultat de la imatge única obtinguda amb la càmera. Per a això, va unir imatges obtingudes en diferents moments, com es pot observar en aquest exemple, on les figures superiors de la imatge estan superposades a les altres, en un exemple clar de doble exposició d’una mateixa cinta cinematogràfica. Amb aquest la imatge en moviment va entrar de ple en la representació de la imaginació.
Imatges com aquesta de Viaje a la Luna, que van tenir una gran popularitat i la segueixen tenint encara en els nostres dies, van posar en relleu des d’un principi l’estreta relació entre l’estètica i la tecnologia. El cinema de Méliès és un cinema bàsicament de plató i de laboratori, molt semblant al que passa avui amb el cinema-composició de la imatge espectacle.
Méliès va ser qui va inaugurar la composició en el cinema alterant tant el temps lineal com l’espai únic, utilitzant per a això tot tipus de mitjans ja fossin aquests en la posada en escena, a l’interior de la càmera o en la postproducció, que van deixar palès el seu virtuosisme tècnic. Va posar molt enginy al servei de la creació cinematogràfica i va establir les bases del desenvolupament futur de les seves potencialitats. No obstant això, el seu cinema de màgia i il·lusió patiria un declivi comercial i va ser substituït per l’eficàcia narrativa, quedant el seu llegat circumscrit en l’animació, el cinema d’avantguarda i els espectacles de fira.