8.1. Introducció
Per desgràcia per als interessats en els motion graphics, encara no hi ha cap museu, ni físic ni virtual, on poder visualitzar d’una forma més o menys ordenada els vídeos més importants que ha produït al llarg de la seva història. El més semblant a això és la web «Art of the title», en què es recullen bàsicament els títols de crèdit i entre aquests hi ha els més importants de la seva història. No obstant això, no ocorre el mateix pel que fa a les altres tipologies dels motion graphics com ara la publicitat televisiva, la imatge de les cadenes televisives, les capçaleres dels programes de televisió, els videoclips, etc. Cap d’aquests no disposa d’un lloc on estiguin recollits des dels seus inicis i es puguin consultar, més enllà del que puguem trobar, sobretot, a Vimeo o Youtube. Tampoc no hi ha una catalogació historiogràfica i molt menys una crítica solvent que l’hagi catalogat. Forma part de la volatilitat que sembla haver-se apropiat d’una part de la imatge immaterial, això és, una part de la recentíssima cultura audiovisual ja corre el risc de convertir-se en invisible i, fins i tot, de perdre’s. També és significativa la fragilitat del reconeixement concedit als motion graphics com a gènere audiovisual.
L’exposició «Art i cinema, 120 anys d’intercanvis» (2017) i el seu corresponent catàleg van donar una mostra molt interesant de la riquesa de les relacions i influències mútues en un sentit o en un altre, que diversos artistes han establert entre tots dos camps de la creació des dels inicis del cinema fins als nostres dies. Lamentablement els motion graphics no hi van aparèixer reflectits en cap sentit, ni quan van tractar els anys en què la tecnologia digital ja estava plenament vigent, com si no fossin una conseqüència d’aquesta relació com aquí s’està posant en relleu. És una bona mostra del desdeny de la crítica artística cap als motion graphics, o bé una mostra de com la crítica no sap com aproximar-se a l’art en moviment, cosa que més aviat que tard haurà de ser esmenada.