5.3. Eisenstein
En aquesta mateixa direcció es va dirigir la producció cinematogràfica i teòrica d’Eisenstein que si bé partia del cinema narratiu, les seves reflexions i experimentacions sobre el muntatge el van portar a considerar nous punts de vista. En les seves pel·lícules, va posar en pràctica la seva pròpia teoria del muntatge, per a demostrar que amb la juxtaposició de diferents plans d’una imatge s’obtenien significats per associació que no es trobaven amb cap dels plans per si sols. Considerava el muntatge més que una tècnica i posava l’èmfasi en l’expressivitat dels elements formals, utilitzant intencionadament l’espai i el temps per a crear jocs de contrast i harmonia. Per aquest mitjà, els significats s’aconseguien a partir de conceptes i metàfores, la qual cosa es va traduir en una concepció del cinema cada vegada menys associada a l’exposició d’un argument i sí, en canvi, a l’expressió d’idees.
El seu projecte més ambiciós, que no es va arribar a materialitzar, va ser convertir el llibre del teòric marxista K. Marx, El Capital, en una pel·lícula, portant a la màxima expressió les seves idees de comunicar de forma alternativa la imatge narrativa, això és, a partir de l’associació de significats i metàfores visuals.
