5.2. Avantguardes cinematogràfiques
A partir dels anys vint van aparèixer les primeres expressions de les avantguardes cinematogràfiques –en què van participar alguns membres de les avantguardes artístiques–, donant lloc al naixement del cinema abstracte. Van ser els pioners a relacionar les formes abstractes amb el moviment, utilitzant per a això diverses tècniques i procediments. Es tractava de Viking Eggeling, Marcel Ducham, Fernand Léger, Laslo Moholy-Nagy, Man Ray, Hans Richter i Walther Ruttmann. Els caracteritzava un interès comú per les arts del moviment, especialment la dansa i la música experimental.
Les limitacions tecnològiques de la incipient imatge en moviment eren molt importants per a treballar lliurement amb aquesta, sent les alternatives a la imatge capturada amb la càmera cinematogràfica escasses i de difícil manipulació. Malgrat això i l’envergadura que significava portar a terme els projectes –molt majors que els de les avantguardes que treballaven amb la imatge estàtica–, els resultats obtinguts van ser prou significatius com per posar en relleu que la imatge en moviment també es creava amb altres idees, capaces d’obrir una reflexió profunda sobre alternatives a la imatge narrativa, això sí, pendents d’un desenvolupament tecnològic que facilités el procés creatiu.
