4.3. Vídeo
Amb l’arribada de la tecnologia del vídeo –nascut a partir de la televisió– en els anys seixanta, es van introduir algunes tecnologies que van fer possible el desenvolupament de la composició en l’audiovisual. Una de les característiques destacades dels mescladors de vídeo era precisament la quantitat d’entrades o fonts que podia contenir, amb la qual cosa es podia evitar o pal·liar en part la necessitat de recopiar les cintes i que la imatge no es deteriorés o es deteriorés menys. El que ha succeït històricament és que amb majors prestacions tecnològiques les demandes creatives de complexitat també augmenten.
Amb la tecnologia de vídeo es va fer possible la mescla d’imatges per tres procediments:
- la sobreimpressió d’unes imatges sobre les altres (com la inserció de textos sobre la imatge d’una càmera),
- els jocs de finestres a la pantalla, i
- la tecnologia del chroma key.
La utilització de tots aquests mitjans amb una major intensitat en la televisió encara avui permet afirmar que aquest mitjà és en si mateix una manifestació de la imatge composta.