4. Altres tecnologies de la imatge

4.2. Chroma key

La necessitat d’obtenir el travelling matte de manera automàtica amb els perfils de la imatge que es volgués retallar, va comportar la invenció de la tecnologia del chroma key (clau de color), que consistia en substituir les zones que no interessaven d’una imatge a partir de la discriminació dels colors continguts en la mateixa. Els colors suprimits es convertirien en parts completament transparents de la imatge, reduint amb aquest procés els límits d’aquesta imatge de les vores del rectangle de la imatge obtinguda amb la càmera als perfils de la imatge que es desitjava. Era una tecnologia que tenia lloc al plató ja que la il·luminació de la mateixa necessàriament havia d’estar sota un estricte control. Davant de la càmera s’havien de situar els elements a conservar –habitualment els actors– sobre un fons de color llis i uniforme que no es correspongués amb cap dels colors que contenien les imatges a preservar. Actualment, s’utilitzen el verd o el blau primari de la síntesi additiva malgrat que no va ser així al principi.

Aquesta tecnologia, inventada en els anys cinquanta, va tenir els seus orígens en el cinema però va patir un gran desenvolupament amb l’arribada de la televisió. En el període de la imatge analògica, l’enregistrament amb chroma key va arribar a ser un mitjà fonamental per a l’operació de la composició de la imatge que, per contra, era un procés laboriós de laboratori. L’arribada de la composició digital no va fer més que augmentar l’ús d’aquesta tècnica ja que és essencial per a incrustar actors en contextos creats digitalment, amb la diferència que la tecnologia digital va simplificar enormement el seu ús, aplicant les eines corresponents del mateix programari per a portar a terme l’operació de la substitució del color del fons.