Atès que el cinema es va convertir en una indústria i un negoci, els efectes especials es van transformar en un mitjà important d’atreure el públic a les sales populars dels cinema que s’obrien en gran nombre a les ciutats i, a més, de fer-ho pels mitjans més econòmics possibles. El seu epicentre, a partir de la I Guerra Mundial (una vegada escombrada la forta indústria cinematogràfica europea) se situaria a Hollywood i allí va ser on es va posar una major obstinació en la utilització i en el desenvolupament d’aquests. Aquesta pressió va condicionar plenament la direcció dels invents i els mitjans que s’havien de desenvolupar, la qual cosa va tenir com a resultat que el cinema passés a identificar-se gairebé exclusivament pel seu caràcter narratiu, fet que no calia que hagués estat així necessàriament.
Hollywood va néixer de la mà dels productors independents que fugien del pagament del cànon pels drets de les patents propietat de Thomas Alva Edison. Van escollir aquesta insòlita ubicació per la seva proximitat amb la frontera de Mèxic –per si havien de fugir–, per la diversitat de paratges que confluïen a la zona com a potencials decorats naturals i pel bon clima que permetia rodar exteriors pràcticament tot l’any.
Es van explorar tots els mitjans possibles i sovint sorprenents per a l’obtenció d’imatges espectaculars. Serveixi com a exemple interessant l’enginy que es va utilitzar en una escena de la pel·lícula de Charles Chaplin Tiempos modernos, de 1936. Els efectes es produïen per diferents mitjans: ja fos davant mateix de la càmera, utilitzant la manipulació de la mateixa càmera i també en el laboratori. L’ús de diferents tipus de màscares –o reserves– per a cobrir una part de la imatge aviat va ser una estratègia comuna, amb la finalitat d’unir imatges pertanyents a temps diferents malgrat que en la imatge final apareixien simultàniament. Això es va anomenar amb el concepte de composició tecnològica en l’audiovisual, és a dir, l’obtenció d’una imatge final creada a partir de la suma de diferents imatges.
Pel que fa a l’obtenció d’imatges compostes, centrarem l’atenció en aquelles que tecnològicament es van obtenir gràcies al treball en el laboratori.
King Kong
Aquesta pel·lícula va significar la posada de llarg dels efectes especials com una eina imprescindible per a aconseguir una força visual en el cinema narratiu. Per diferents mitjans se superposaven imatges de diferent procedència i ja aleshores la imatge composta va aconseguir un altíssim desenvolupament amb la tecnologia disponible. Diverses tècniques i tecnologies eren utilitzades per a obtenir la imatge final, de manera que aquesta es convertia en una suma de parts independents que només adquirien sentit quan passaven a formar part d’una unitat.
Citizen Kane
Aquest film és un bon exemple de com va ser la pintura durant tot el període analògic de la imatge en moviment, un aliat fidel per a obtenir imatges espectaculars de multituds, paisatges i edificis inexistents, la construcció física dels quals hagués estat impossible o amb uns costos prohibitius. La imatge en moviment ocupava una part de la imatge mentre la resta romania immòbil. Ambdues imatges eren unides per mitjà de màscares que normalment s’ajustaven aprofitant els perfils o contorns continguts en la mateixa imatge, per a dissimular la costura entre elles. Amb aquesta i altres tècniques la preproducció va anar prenent una major importància en el cinema, de manera que la construcció del guió havia de tenir en compte les possibilitats tècniques per a l’obtenció d’imatges.
Els Deu Manaments
Els Deu Manaments (1956).Els efectes visuals van aconseguir una nova fita amb un salt significatiu quant a l’espectacularitat. No obstant això, els efectes no podien durar més enllà d’uns quants minuts atesa la complexitat del procés per a l’obtenció de les imatges compostes finals.
Les màscares estàtiques inicials van anar donant pas al travelling matte, la cinta que utilitzada de forma paral·lela a la imatge de què se’n volia extreure una part, contenia la informació sobre els seus límits i contorns, a més de la transparència de la mateixa, a base de blancs, negres i grisos. Una característica de la imatge composta analògica és que les «costures» entre les diferents imatges, és a dir, els perfils de la unió entre aquestes eren visibles, encara que cada vegada menys amb el pas dels anys.
Star Wars
Va representar el naixement del denominat cinema-composició, un tipus de cinema creat bàsicament en el laboratori, la finalitat última del qual era l’obtenció d’imatges d’una gran força estètica. Va ser la culminació d’una tendència en el cinema en què la realitat no era tan important com la imaginació i la força de les imatges era molt més important que altres aspectes continguts en el guió.