Els motion graphics com els coneixem avui van néixer amb la tecnologia digital de la imatge a mitjan anys vuitanta del segle passat i trobem l’origen del terme a l’empresa creada per John Whitney el 1960 amb aquest mateix nom. Tan cert com que la paternitat s’ha d’associar a la imatge digital també ho és que va ser amb la tecnologia analògica precedent on es van posar els fonaments d’aquesta expressió cultural de la imatge audiovisual.
Els seus orígens estan associats al naixement de la imatge en moviment, és a dir, amb l’invent del cinema, el 1895, de la mà dels germans Lumière. La capacitat de les càmeres cinematogràfiques d’associar la imatge amb el temps va suposar un canvi profund de grans conseqüències, un fenomen de gran transcendència social i cultural. En un accelerat procés que va tenir lloc al llarg del segle xx, la imatge va passar de construir-se mecànicament a fer-ho digitalment, consolidant-se pel camí l’origen tecnològic d’aquesta.
Simultàniament a aquest procés tecnològic, van tenir lloc aportacions estètiques igualment transcendentals que van configurar la imatge amb nous supòsits que poc tenien a veure amb la tradició de la imatge monofocal heretada de l’invent de la perspectiva en el Renaixement. La intersecció creativa dels nous pressupostos estètics amb les tecnologies associades a l’evolució de la imatge en moviment, van produir els fenòmens artístics que van ser a l’origen de la conformació del que, amb l’arribada de la tecnologia digital, es constituirà com els motion graphics.
Aquest procés paral·lel que és tant conceptual, per la formació de nous conceptes sobre el que es va passar a entendre per imatge, com tecnològic, ja que amb aquesta es va configurar el camí de la nova imatge tecnològica, no va ser en absolut lineal. Així com el desenvolupament tecnològic va tenir com a motor les exigències d’una indústria cinematogràfica cada vegada més poderosa, els nous conceptes de la imatge tenien moltes dificultats per a materialitzar-se quan es tractava de fer-ho per mitjà de la imatge en moviment. La indústria de la imatge va anar creant els instruments tecnològics al servei de les exigències d’un mercat creixent de la imatge, l’objectiu del qual era la consolidació d’una determinada manera d’entendre la imatge i els orígens de la qual estaven plenament emparentats amb la tradició de la imatge monofocal precedent. D’aquesta contradicció sorgirien les dificultats per a la consolidació dels motion graphics durant el període analògic de la imatge en moviment, que solament van poder ser superats amb l’arribada de la tecnologia digital.
Tecnològicament, el desenvolupament va venir de les demandes de la indústria cinematogràfica que exigia uns efectes especials cada vegada més espectaculars per la seva capacitat d’atreure el públic a les sales d’exhibició. Amb això, el treball de laboratori va anar adquirint una major rellevància i es van constituir, a mesura que guanyaven pes en la producció, el que es va conèixer com a efectes visuals dins dels efectes especials. Així, va néixer el concepte de la postproducció que, amb l’arribada de la imatge digital, va desembocar en el que es coneixeria com a composició digital.
La imatge composta dels efectes visuals va estar a l’origen del naixement del programari de composició, com l’After Effects. La interpretació creativa d’aquest programari va posar en relació la captació del món exterior –la realitat física que ens envolta– juntament amb el pensament –la realitat mental que configura cadascuna de les subjectivitats–. De tots dos mons, tant el físic com el mental, es va nodrir la base creativa que va configurar els motion graphics.