Tipografia


Juan José Pons Tarrazo / Inés Bullich Corcoy PID_00255278

2. Paraules

2.1. L’espaiat del tipus i el quadratí

 

Fins al moment hem estudiat les mesures tipogràfiques en l’eix vertical (ascendents, alçària x i descendents), però també hem de tenir en compte les mides horitzontals, que determinaran l’espai d’amplària i l’espaiat del tipus.

El quadratí és una unitat de mesura no absoluta que equival a un quadrat que té per cada costat tants punts com el cos al qual pertany. Aquesta unitat relativa de mesura és una herència tipogràfica anterior a la digitalització de les lletres. Als inicis de la tipografia la lletra m ocupava tota la peça de metall i formava un quadrat perfecte dins del tipus (em en anglès), i la lletra n equivalia al mig quadratí (en). És a dir, quan componem en un tipus de 12 punts, el quadratí és un quadrat de 12 punts de costat i el mig quadratí és un rectangle de 6 x 12 punts.

Figura 43. Proporcions del quadratí, mig quadratí, un terç de quadratí, un quart de quadratí i un vuitè de quadratí

Figura 43. Proporcions del quadratí, mig quadratí, un terç de quadratí, un quart de quadratí i un vuitè de quadratí

El quadratí s’utilitza com a base per a establir la separació entre paraules, que oscil·la generalment entre un terç i un quart de quadratí, i també per a determinar la sagnia de paràgraf. Per tant, l’espaiat del tipus és un factor que en última instància depèn de la seva grandària.

 

Conclusions

El quadratí és una unitat de mesura no absoluta que equival a un quadrat que té per cada costat tants punts com el cos al qual pertany. Per tant, l’espaiat del tipus és un factor que en última instància depèn de la seva grandària.