7.3. Nous models digitals
7.3.2. Model Freemium
El model Freemium, de relativa recent aparició, és aquell en què s’ofereix l’accés a un contingut determinat (poden ser exemplars, poden ser catàlegs) de manera gratuïta però amb certes limitacions. A banda d’això, també s’ofereix un accés total, sense restriccions, a canvi d’un pagament puntual o recorrent, que assumirà l’usuari.
El concepte freemium, que prové de la contracció de free i premium, és de recent aparició (2006) i ha guanyat molt de pes com a estratègia comercial en el món dels videojocs, en què cada cop trobem més títols amb accés gratuït al joc però que ofereixen la possibilitat de fer micropagaments per a obtenir millores del personatge, ajudes per a la resolució, objectes virtuals, etc. Mentre que un jugador estàndard podrà jugar al joc, si hom pretén treure’n tot el partit o accedir a funcionalitats avançades haurà d’assumir un cost associat.
Els usuaris que assumeixen un pagament per accedir al contingut s’anomenen usuaris Premium.
Una de les estratègies més habituals en l’ús d’aquest model, relacionat amb els models publicitaris que presentàvem en el punt anterior, és oferir accés al contingut de manera gratuïta als usuaris free afegint publicitat a les publicacions o serveis als quals accedeixen i oferint un model de pagament, Premium, en què s’elimina aquesta publicitat. En aquest tipus d’estratègies és molt important que l’usuari que accedeix gratuïtament no visqui una experiència lectora insostenible per excés de publicitat o perquè aquesta sigui massa intrusiva.
Un altra estratègia molt habitual és oferir contingut extra als usuaris Premium al qual els usuaris free no tenen accés. Aquest procediment busca que l’usuari provi el servei, accedeixi al contingut per a fer un tast i es decideixi a pagar per accedir a les funcionalitats premium del servei.
Aquest model té diferents graus aplicables, i hi ha qui restringeix molt l’accés o les possibilitats dels usuaris free, deixant la majoria de continguts interessants per als usuaris Premium, i ofereix altres opcions en què l’accés free és gairebé total i els comptes Premium ofereixen funcionalitats realment extres o complementàries. Si pretenem usar aquest tipus de models comercials, és molt important que el contingut que oferim als usuaris free sigui realment de qualitat i amb prou entitat perquè el lector pugui valorar el producte i es vegi temptat a invertir diners en el pagament de l’accés Premium.
Aquest model té dues grans qüestions a tenir em compte que poden fer fracassar la iniciativa:
- Que l’usuari no percebi que hi ha un valor afegit real en el model Premium i no vulgui fer el salt.
- Que l’usuari, si l’accés al contingut free és massa limitat, no pugui valorar el contingut de pagament i per tant mostrar-hi interès.
La majoria de portals que ofereixen accés al contingut per subscripció, també usen aquesta estratègia comercial oferint una part del contingut de manera gratuïta a l’usuari però reservant una gran part del catàleg per als usuaris de pagament. 24symbols, que presentàvem com a model d’accés per subscripció, és un exemple d’aquest cas.
I si analitzem l’entorn digital actual ens adonarem que és ple d’ofertes que es basen en aquest model. El sistema d’emmagatzematge en el núvol de Dropbox (o Google Drive) o de Spotify amb la música són alguns exemples de models en què es pot accedir al servei de manera gratuïta i, a posteriori, pagar una quota mensual per accedir a determinats avantatges, ampliar el catàleg de productes accessibles, etc.